| |
És la vida.. No s'hi pot fer més...
 dimecres 29/octubre/2008 - 06:42  858  0
És la vida.. .. No s’hi pot fer més…
Tot va i torna. Torna i va…. La Sara pensava que tot podía ser diferent.
De fet havia aprés a olorar els dies d’altres maneres. … És deia:… Això ho fa la vida: De sobte surts de la bombolla on has estat tancat molt de temps i on els sentits no tenien cap sentit i t’adones que el dia té olor a pi, la llum té sabor a melmelada d’albercoc i que tot es pot mirar des del color xocolata… aquell tant dolç i alhora un puntet amarg, però que t’omple d’energia.
Va sortir al carrer i escoltava entre els sons les cançons del Serrat que li explicaven allò que feia temps que no recordava, però que ara tornava a tenir sentit… Recuperar la il•lusió..
Fins i tot, es va comprar un vestit nou. Si! Un vestit perquè sempre anava amb pantalons i ara volia que tot fos diferent… es va tallar els cabells que sempre duia llargs i es va fer aquell pentintat que mai hagués cregut. Tornava a sonriure..
Es va trobar en Miquel, la va veure tant canviada, que de sobte ni la va reconèixer, però quan ella el va parar.. va identificar aquell sonriure, que feia anys no li havia vist. Aquella mirada de trapella que fan els nens a punt de fer dolenteries… i llavors va saber que realment, la Sara era la Sara… i que tot i que la veía sovint, ara era la Sara que havia conegut feia ja uns 15 anys enrera.
Van fer un café, per cert, d’aquells amb olor tant intensa que només es prenen a les cafeteries de tota la vida i es van explicar les últimes notícies. En Miquel estaba molt encuriosit del que li havia pogut passar a la Sara.. Perquè aquest canvi? D’on s’alimentava aquell sonriure?
De sobte, quan es va atrevir a preguntar tot el que volia saber, va trucar el móvil de la Sara. Ella el va agafar… i en Miquel, mentres xurrupava l’última gota del café, va veure com la Sara al penjar el telèfon, abaixava els ulls, i escrivia amb el dit a sobre la taula… "Em va fer sentir viva encara que fossin cinc minuts".
En Miquel ja no li va preguntar res més. La Sara, tornava a ser la de sempre.
|
Contactes
Registra´t
