| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Un bri de calma
 diumenge 2/novembre/2008 - 05:02  661  3
Durant molts anys de la meva vida he recorregut mil camins a la recerca d'un bri de calma. He dedicat part del meu temps a pensar en això. M'he formulat cents de preguntes sobre això. I no m'ha estat mai senzill trobar les respostes. Ni esperar tant de temps. Ni tan sols recórrer els camins que jo vaig dissenyar amb tanta cura.
He modificat fa escasses setmanes el meu punt de fuga, i això em permet veure amb més claredat el ramat. Des d'aquí, ni lluny ni a prop, puc escoltar els seus laments. Puc escoltar els seus gemecs. I se m'encongeix l'ànima amb cada una de les malediccions que llancen als seus cels. Des d'aquí, avui que la boira ho cobreix tot, veig molt poc del que m'envolta. Tan sols el fum del meu cigarret sortint d'entre els meus llavis que, en retorçar-se al costat del baf, sembla no tenir final. La closca que he teixit entorn de mi, avui m'engoleix i no sembla disposada a deixar escapar la seva presa.
Amb les meves dues mans a les meves dues butxaques recorro els carrerons que formen la teranyina d'aquest poble. Continuo sense veure res al meu voltant. Continuo cec, però ja he deixat de buscar. Avui no necessito els meus ulls, ni necessito els teus mapes. Avui estic bé on sóc. Avui vull ser en aquest cabdell de boira que oculta tot allò que puc intuir. Tot el que m'envolta. Incloent els meus passos.
Continuo avançant entre la boira, i avui continuo pensant a quin lloc exacte s'ha d'amagar la calma. Em pregunto com serà el seu rostre. Em pregunto on caminarà perduda. Continuo exhalant fum, i continuo sense veure el meu rastre. Segueixo perdut al mapa que tantes i tantes vegades he rebutjat. Em continuo sentint bé. Em continuo sentint sencer, malgrat que aquest cabdell de boira s'entossudeixi a retallar-me per fora, m'assec ferm i sencer.
Pot ser que sobrin tantes preguntes, i pot ser que hagi perdut gran part del meu temps. Pot ser que aquesta calma que busco, aquest silenci que anhelo, no estigui en un punt exacte. Pot ser que no, és cert. Per això avui no tinc tan clar que la vida es redueixi a preguntes ni a respostes. Pot ser que sobri tot tant, que tan sols d'imaginar-lo tinc la sensació que la boira es torna més densa. De fet, la calma, no ha de ser massa diferent d'aquell moment tan dolç que suposa lluitar mitja hora amb la llengua per treure un tros d'ametlla d'entre les dents. De vegades ho tenim tot tan a prop, que ens perdem en els detalls i oblidem la resta.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
La boira
Sunday, November 2nd 2008, 5:13 PM
Hola Petit Princep,
Jo he estat buscant la calma els 54 anys que fa que estic viva. No l'he trobat mai, tinc l'esperança que algún dia, sense buscar-la, així inesperadament me la trobi al devant i pugui sentir com es viu en calma.
En quan a la boira, mira, jo l'estimo, però es que jo soc de Vic, ciutat de molta boira, he nascut enmig de la boira i quan n'estic envoltada, sento una sensació que em costa d'explicar, sento que tot està bé, que soc a casa.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
