| |
De bon matí...
 dilluns 3/novembre/2008 - 06:56  798  2
Avui ja he començat de bon matí amb una d’aquelles trucades de les que necessites una estoneta per refer-te. No em molesta que als meus amics els hi agradi explicar-me els seus problemes, però ha arribat un punt, que més que explicar els aboquen, sense més, esperant que els dongui la sol.lució.
No em sap greu però és que a les sis del matí com que et sobte una mica, que vas i penses així d’entrada, és que no hi ha ningú més a qui trucar... però mira, et vas despertant i intentes ajudar o, millor dit, animar. I després de gairebé hora i mitja al telèfon, quan penjes has de seguir amb lo teu, que no és poc, amb tots els problemes que saps que et vindran avui i al llarg de la setmana i que, de moment, no tenen sol.lució.
I m’he de sentir allò de, tu és que ets tan forta, et surts de totes... i penses, si mira, és clar, si he d’esperar que em vinguin a treure les castanyes...
El fet és que ningú sap fins on pot arribar, fins que em d’arribar-hi perque no ens queda més remei, perque no podem rendir-nos, perque hi han massa coses importants per les que seguir endavant.
No, no sóc tan forta, ni tan res de res, prou que ho sé, i cada dia la vida s’encarrega de recordar-m’ho.
Ja acabo, ja acabo, perdó pel “rollet” però necessitava treure-ho del pap, és que em sentia una mica ressacosa, serà cosa del cap de setmana, o no.
Un bon dia per tots / totes i una forta abraçada...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
