| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de marta73
|
|
| |
Quan érem petits
 diumenge 9/novembre/2008 - 10:14  1373  1
Ei, que he sobreviscut!
Abans anàvem darrera el cotxe dels pares (un 600 o un seat panda) sense cinturó de seguretat, sense airbags, sense frens ABS i passàvem hores dins del cotxe sense DVD i no passava res.........
Patinàvem sense proteccions, muntàvem en bici sense casc, jugàvem a arrencar cebes i quèiem tots per terra, anàvem amb els genolls pelats i plens de morats per tot arreu, jugàvem amb la sorra del parc i després ens posàvem els dits a la boca i no passava res............
Ens barallàvem a l’escola i a l’endemà érem tant amics, els pares no anaven a parlar amb la directora per veure qui havia picat el seu fill; quina vergonya si ho haguessin fet!. I si un professor ens cridava l’atenció, abaixàvem el cap i quedàvem acollonits; no ens hagués passat mai pel cap contestar-li malament.
Els nens anaven darrere les nenes perquè els hi volien aixecar les faldilles o tocar el cul i ningú els acusava d’assetjament.
Ens espavilàvem solets; si quèiem, ens aixecàvem; si un company ens prenia quelcom, procuràvem recuperar-ho i així apreníem i ens educàvem.
Baixàvem de la vorera si passava una persona més gran, obríem la porta a la veïna que venia carregada amb bosses i sortíem corrents quan un adult ens cridava l’atenció per canviar les estores de les portes dels veïns.
No hi havia mòbils però tampoc ens calien; sorties al carrer i sabies que trobaries els amics allà i quan era l’hora de sopar, la mare sortia al balcó i feia un crit perquè tornessis a casa.
Jugàvem a gomes, saltar a corda, futbol, a corre que t’atrapo, a amagar-nos........ tots els jocs eren en equip, per tant, tots en formàvem part i no necessitàvem teràpia per integrar-nos.
No existien els ordinadors ni les consoles però ens ho passàvem d’allò més bé amb els clicks de playmobil, els tebeos, les col•leccions de cromos, les nines de paper per retallar, els blocs de dibuix i el nostre “super estoig” de 3 pisos
Però, que ha passat amb els nens d’ara???????? a fi de comptes estant essent educats per aquests nens d’abans..........
De veritat som tant burros per haver arribat fins on estem?????????? Ara tenen de tot però en realitat el que necessiten no és res més que afecte, atenció, estima....caram!!!!!!!!! que només son nens.
Diuen que la tecnologia i la ciència avancen però no sé ben bé cap a on; creieu que estem millorant???????? O potser la tecnologia ens està deshumanitzant?????
Els nens d’ara tenen millor qualitat de vida????????? Son més feliços???????????
Creieu que ens hauríem de replantejar que collons estem fotent????????.
A vegades em sento molt perduda quan miro les notícies perquè no entenc que ens està passant a tots plegats; és com si ens estiguéssim convertint en espectadors d’una realitat que és la nostra, però que observem com si fos aliena i com si no hi poguéssim fer res per canviar-la.
p.d: I, aquesta vegada he posat els punts, jejejeje
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
dark990 |
Els temps canvien...
Sunday, November 9th 2008, 6:43 PM
i costa assumir els canvis, els temps passats no tornaran ni falta que fa.Jo també tinc enyorança del meu passat, semblant al que tú dius, per què fou part de la història de la meva vida.Però no tot van ser flors i violes, la repressió, el càstig físic, l´autoritarisme com autoritat, "la llengua al cul", "els homes no ploren", "no estàs a casa teva" "et fotré una hòstia", "aquí mano jo"...i després la puta mili i marxar de casa amb 22 anys...
Quan tot això succeia el sector primari de la economia suposava més d´un 60 %, ara deu estar per sota del 15%. La tecnologia informàtica parlava BASIC, recordeu?Eren altres temps i tot ha canviat força.Com a pare he volgut aprofitar algunes coses de les meves vivencies infantils positives i les negatives he intentat invertir-les i m´ha donat un excel.lent resultat, el meu fill amb qui tinc una relació magnífica n´és la prova.
Formem part d´una generació "frontissa", hem rebut un llegat però en donem un de molt diferent, a costa de moltes frustacions, és clar.
Tot i que el teu article té un tò una mica rondinaire tens raó en això de la deshumanització, vivim en una societat opulenta, consumista, malbaratadora, amb greus carències com la de manca de temps personal, la insolidaritat, de confondre el que és essencial del que és accessori, d´excès de vanitat, de la pèrdua de valors com a persones i com a ciutadans.Tot això amanit amb una pèrdua d´objectius com a societat i com a país.El món global a nivell de drets humans, en el terreny econòmic, el canvi climàtic...tampoc pinta gairebé.
Als 20 anys era anarquista i pensava que podria canviar el món.Ara, acostant-me perillosament a la cinquantena i amb massa batalles perdudes intento viure sense mentides, ni pròpies i alienes. Intento, però, no perdre l´essència de la edat de la inocència i poder fruïr d´algunes petites coses i no oblidar mai que la simplicitat és el camí més directe a la felicitat, camí, però ple de variables que no sempre controlem o que no depenen de nosaltres. Hòstia, quin rotllo que m´ha sortit!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
