| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de geisha_87
|
|
| |
Perdent el cap t'he trobat
 diumenge 30/novembre/2008 - 12:57  870  3
Ara és el moment de fer-li costat, potser que d'aquí tres dies no torni a ser la d'abans... no pugui parlar amb tu... o el moment més depriment... que no et reconegui.
La meva àvia s'està començant a demenciar i ara més que mai no la vull deixar i la vull cuidar.
Qué el títol d'aux. em serveixi d'algu!
Saber tranquilitzar-la i portar-la cap a altres temes quan s'esvera dient que han entrat a casa seva per agafar les claus.
Reconduïr-la i fer-li veure les coses.
No cometre l'error que ha comès el meu pare (ningú neix ensenyat) de dir-li que s'està tornant boja i que ens hi tornarà a tots.
Perquè la pobra dona ha estat tota la tarda plorant.
He arribat jo amb el cotxe, per primera vegada he sortit d Girona capital per dirigir-me a Bonmatí i me l'he trobat allà amb les llàgrimes als ulls, molt deprimida perquè el seu propi fill ha sigut molt sever amb ella.
L'he ajudada a buscar les claus, i sí, les he trobat i llavors li he fet entendre que és impossible que algú entri per agafar-les i marxar i després les torni a deixar en un calaix de sota el telèfon.
He agafat un cordill i he lligat la clau al pany tal com les indicacions del meu pare que m'ha donat per telèfon, i avera si així ningú se'ls endú perquè estaran ben amarrades.
Llavors hem estat xerrant i m'ha posat en manifest el seu dolor aquella tarda.
Entre moltes abraçades i ànims.. s'ha anat enfosquint el dia... i m'ha recomanat que tornés cap a casa i que truqués quan arribés, tot donant-me un premi econòmic per haber-hi anat que potser me'l mereixia però tant no.
M'he despedit orgullosa de mi, d'haver fet una bona obra aquesta tarda aburrida de diumenge i d'haver calmat i fet companyia a la meva estimada àvia que cada dia anirà perdent més fins no saber qui és ni què hi fa aquí.
t'estimo iaia!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Jo no hi hauría de dir res
Tuesday, December 2nd 2008, 12:32 AM
Seguint la tercera de les 4 regles meues,
1-agrair, 2- perdonar, 3-NO TENIR POR a res,
i 4-no odiar, no em tindríe què preocupar això
de perdre la memoria;
però, veig tants companys i PARENTS meus
què han acabat sense coneixer a la familia,
que no deixa de fer-nos pensar
( ho dic en plural, perque el meu germà "petit",
té 77 anys)tots dos hem notat què tant per part
del pare,dues cosines germanes, i de la mare,
dues més, han patit i tres ja han mort d'Alzheimer.
L'únic què us demano és què si un día d'aquests,
començo a escriure bestieses, disculpéu-me, serà
què el mal dels parents també m'estarà afectant.
No és broma. Ara és quan dic DÉU vulgui què
no sigui així!
Una abraçada i encara A VIURE!
|
|
Ximet |
ÉS TRIST NO RECORDAR
Monday, December 1st 2008, 6:32 AM
Heu de tenir molta paciència, la vellesa és aixíde desagraïda i quasi totsels vells fan coses d'aquestes, però podria ser pitjor. El meu avi va morir farà dos anys d'alzeimer (no se si s'escriu així) i és una malaltia molt fotuda, ja que acaben per no recordar res. Al principi va començar amb oblits i desvariejaments petits, com perdre les claus, no saber fer alguna cosa que havia fet tota la seua vida, etc. Després la malaltia va anar apoderant-se d'ell a poc a poc. Primer se li anava l'olla i no ens coneixia a ningú o ens confonia amb gent de la seua infantesa o joventut, però encara hi tenia moltes estones bons, amb el cap molt lúcid, la qual cosa ens alegrava el dia. Però cada dia desmillorava una mica i les hres lúcides anaren minvant fins al punt de no conexer ningú, fins i tot va oblidar l'àvia. Ens va fer patir molt perquè se n'anava de casa (deia q eixa no era casa seva i anava a buscar la casa on va viure de petit) i és perdia pel poble. A més li deia a la meua àvia que ella no era la seua dona, la qual cosa posava molt trista l'àvia. Els darrers mesos de vida haguerem d'ingresar-lo en una residència perquè la malaltia l'havia consumit del tot i només el dia abans de morir ens va coneixer a tots (una gran manera de despedir-se de l'avi. Així que disfruta de l'àvia mentre encara està entre vosaltres
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
