| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de marta73
|
|
| |
Per tu, que m'has robat el cor
 dimarts 2/desembre/2008 - 01:25  1570  5
i per mi que m'he deixat robar-lo
Sona el despertador, un nou dia comença; obro els ulls i et veig a tu, mirant-me en els meus propis ulls.
Surto al carrer i la teva presència m’acompanya a cada pas, estàs present en cada fulla, en cada gra de sorra en cada bufegada d’aire...
Pujo al bus que m’ha de portar un dia més cap a la feina i em sento al costat de la finestra; el trontollar de la carretera juntament amb la calor humana que es respira en l’interior em transporten a un estat somnolent i relaxant; tanco els ulls i m’imagino al teu costat descobrint un munt de noves sensacions que em provoquen calfreds tot i la calidesa de l’ambient.
Arribo a la botiga i segueixes amb mi, sempre al meu costat, impertorbable, aportant-me una felicitat immensa que soc incapaç de descriure, s’ha fet tant gran aquesta espurna d’amor que creixia dins meu, és tant exorbitant l’emoció, que son aquests mateixos sentiments els que no em deixen trobar la paraula per descriure’ls, o potser és que una sola paraula no m’és suficient per poder expressar el cúmul de màgiques sensacions que a cada segon recorren cadascuna de les minúscules parts del meu cos.
El dia transcorre tranquil, rebo el teu missatge de bon dia i el teu mail de cada matí i amb molt d’esforç, intento concentrar-me en la feina que haig de fer.
Torno a pujar al bus per retornar cap a casa; de nou em sento al costat de la finestra per rebre la calor d’un sol esplèndid que travessa un vidre tant transparent i vulnerable com és en aquests moments el meu cor.
Trec un full de la meva carpeta i m’acomodo en el seient amb la intenció d’escriure’t les paraules que ara estàs llegint; torno a notar la teva presència, segueixes amarrat al meu costat, a una àncora que no llevaré mai, no fos cas que la corrent et porti lluny de mi després del que m’ha costat trobar-te.
Com puc tenir aquests sentiments tant forts per tu si encara no t’he vist, tot i saber que el moment d’estar junt és molt a prop.
I fins que aquest moment arribi, envejo les parets de casa teva perquè elles poden acollir-te en els seus braços quan arribis al vespre i jo no; envejo els llençols que t’abrigaran en aquesta nit freda perquè en ells quedarà impregnada la teva olor, i envejo l’aigua que demà al matí et traurà les lleganyes dels ulls per mostrar-te un nou dia, perquè ella tindrà l’honor de se la primera en besar el teu rostre.
I mentrestant, continuo restant segons al rellotge, esperant el moment de poder fusionar-nos en una abraçada, esperant descobrir el sabor dels teus llavis i esperant sentir aquest immesurable riu de plaers que ens ha d’unir per sempre.
T'........
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
