| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL PA QUE S'HI DONA
 dimarts 16/desembre/2008 - 09:42  466  6
Sembla clar que la valoració que fa la majoria de la gent del president George W. Bush és més aviat negativa. Tant negativa que va deixar sense possibilitats a McCain per tal d’esdevenir president dels USA. Ara, el que cap de nosaltres ens pensàvem, era que seria acomiadat a cops de sabatot a la seva darrera visita presidencial a l’Iraq.
No deixa de sorprendre què fàcil es saltar-se el protocol de seguretat dels USA i llençar-li un parell de sabates a l’home més poderós del món.
I malgrat que hi ha molts que estic segur que volien que les sabates toquessin Bush –al cab i a la fi una sabata tampoc no fa molt mal-, no deixa de ser una imatge de vencedor la imatge del encara president somrient al agressor i dient: “Estic en forma, t’he esquivat...!”
Alguns responsables econòmics dels bancs tenen una barra més que considerable. Han animat als seus clients a fer unes inversions i quan s’ha descobert que aquestes eren una estafa, no se’n recorden ni dels consells donats, ni de les comissions cobrades i diuen que els seus clients sabien perfectament el que feien.
De la manera que va la cosa amb els bancs, la confiança en ells està sota mínims. Jo em veig comprant una caixa forta d’aquelles que tenien els meus pares, amagar-la darrera d’un quadre i no tornar a posar al banc ni un cèntim d’euro més....
La política a Grècia la fan bàsicament dues dinasties: la conservadora dels Karamanlis i la socialista dels Papandreu. Van passant els anys i els esdeveniments, però aquestes dues famílies sempre remenen les cireres. Ja no es tracta de que si no mana un partit mana l’altre, es tracta que si no mana una família mana l’altra....
Els grans disturbis que hi va haver el passat mes de desembre a Atenes, van recordar al que va haver-hi fa poc als barris perifèrics de París. Sembla com si aquells que veuen que no tenen accés real al poder polític, de tant en tant s’exasperin i surtin al carrer a cremar papereres i saquejar comerços.
La paradoxa és que les dues primeres coses que vol la majoria dels ciutadans són aliments i ordre públic i, per tant, per molt que es critiqui als polítics i el funcionament de la democràcia, es fa impossible recolzar als que surten al carrer amb ganes de destrossar-ho tot. Les classes mitjanes mai podran estar d’acord amb això, per molt que aquesta democràcia que els ignora tampoc no els agradi.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Ja saps què sóc d'Obama...
Tuesday, December 16th 2008, 11:10 PM
però et transcric el curt comentari què vaig fer
al AVUI digital del 15 desembre, relatiu a la noticia
del sabatot. Tots criticaven a Bush i encara deien
que els hi hauríe agradat què l'haguesin tocat.
El meu comentari:" Per mí que Bush va cometre un error molt gran.
Crec,com Obama, que No s'havíe de fer la guerra al Irak.
El poble americà també ho ha expressat votant per Obama.
Bush, és un home derrotat i per tant, em semble que més aviat mereix llàstima i no odi.
Cadaescú pensi el que pensi, per mí, crec que com deie Churchill,
en la victòria: magnanimitat."
El que vull dir és què, malgrat el mal govern d'en Bush,
no sóc partidari de fer allò que en castellà diuen:
"Del árbol caído todos hacen leña". Va fer el que
ell va creuere millor; jo crec que equivocat.Com deie
en Obama, Bush i McCain s'estimen els Estats Units
i volen el millor pel país, només què NO SABEN
COM FER-HO!
Una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
