| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de odi_rabia
|
|
| |
Cartas...
 dimarts 30/desembre/2009 - 04:25  1465  6
“No podemos cambiar las cartas que se nos reparten, pero sí cómo jugamos nuestra mano.” (Randy Pausch)
Comences agafar conciència quan ja estàs dintre del joc, no has decidit jugar però algú que t’estima més que a ningú ha decidit per tu, crèien que seria el millor per tu, ja que ells no són sempre guanyadors, però almenys hi participen i volen que algú més passi pel seu propi joc.
A partir d’aquell moment tot estaba a les teves mans, eras lliure d’escollir entre jugar o no jugar, sabies que si jugaves podries guanyar i podries perdre, si guanyaves volia dir que tot havia succeït com tu volies, havies pogut fer les jugades, havies decidit el moment perfecte per a cadascuna..., en canvi si perdies volia dir que algú havia estat més ràpid que tu, que la tàctica aquella no havia estat ben aplicada, que calia encara més partides, per seguir aprenent, i possiblement m’enrecordés d’alguna manera de joc de cada contrincant, després de moltes partides, és clar.
D’altre banda, no sempre eran tot victòries, ja que la perfecció a la terra podríem dir que no existeix, o almenys encara no ha estat assolida per ningú; i per altre banda era molt difícil que tot fossin derrotes, perquè dels errors s’aprén, i algun cop ho faríem bé, encara que només fos necessari d’avegades confiar més en nosaltres mateixos; d’aquesta manera s’anaven intercalan, variava de tan en tan, i això feia recordar-nos que seguíem jugant i que no ens donàvem per vençuts.
Hi havien moltísimes tàctiques, mínim una per jugador, el màxim encara no se sap perquè estem en constant joc ….
Llavors seria infinit aquest màxim? Jo diria que sí , perquè poder hi hauran tàctiques que s’assemblin, però els jugadors no seran els mateixos i no les aplicaran igual, per això mateix ja seran diferents.
I ara, espero que tots jugueu aquestes cartes, que teniu l’honor de tenir, de la millor manera que creieu per vosaltres, us podreu aliar amb altres, i enfrentar-vos; però sempre tindreu les mateixes cartes, la decisió de quan tirar-les està a les vostres mans.
Formeu part d’aquest joc, si voleu abandonar ja sabeu el què heu de fer, però sabeu les conseqüències… realment creieu que val la pena deixar de jugar per una derrota, o una etapa de derrotes?
Bon any a tothom!
Salut!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
