| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Nico
|
|
| |
Una nit més.
 dimecres 4/febrer/2009 - 02:03  1736  5
El cansament pot amb mi, sento com si una ma gegant i molsuda m'empenyes fermament contra el terra. Fermament i suaument, sense esclafar-me. Gairebé vençuda la meva voluntat, de mantenir-me despert, per allargar una estona més el dia. Un dia que, de fet, fa hores que ja no és. Fa hores que la gran majoria de la gent ja l'ha donat per fet i dorm.
Jo no plegaria mai... Tot i que hi ha dies que sembla que el món es buidi de cop. I de res no val sentir aprop l'alè d'alguna gent. Sentir unes presencies, que semblen estranyes pel seu silenci. I esdevé com una lluita. Una partida entre la son i la vigília, entre el seny i l'anhel. Entre el “demà serà un altre dia” i “el món s'acaba!”
Així que no queda gran cosa més per dir; que valgui la pena ser dita ara. Contra el silenci de la nit, ja no ressonen les paraules, engolides per la foscor que es va espesseint a poc a poc. Com un parany que es va tancant sobre la ment desperta, sobre la ment endormiscada. Ja no hi ha lluna, ni el soroll de les gotes al caure, que la pluja portava.
Ja no hi ha el vent, que s'enduia els arbres. Ni el vent que aixecava les teulades. L'aire s'atura en la densitat de la foscor. Fins i tot els estels avui s'han aturat; aturat o amagat del buit. Fugint del silenci. I així miro i remiro, cap a tot arreu: res. Res més que una altra nit. Un a nit més per tornar a dir-vos: bona nit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
