| |
EN XIQUET DE LA CALÇADA.
 dijous 10/gener/2008 - 06:12  533  0
Vet aqui una vegada,en un llogarret situat en un lloc indeterminat de les contrades catalanes,hi havia un xicot el qual la mare natura no el va agraciar precisament amb el do de lÂ’inteligencia.
En el llogarret era conegut com el xiquet de la calçada,ja que degut a la seva poca traça,es veia sempre de morros a terra.
Els seus hobbies preferits era caçar mosques a escupinades,treures els mocs del nas amb una cullereta de cafè i intentar fer sonar quatre cordes lligades al pal de l’escombra,amb l’il.lusió que amb paciencia aconsseguiria dominar aquest instrument.-
A part d’aquest hobbies,que l’entretenien bona part del dia i de vegades fins i tot de la nit,l’ùnica ocupació del nostru amic,era ajudar en el negoci familiar.
Son pare era un reconegut recolector de tramulles,fruit que només ell coneixia i per això va fer fama i fortuna..val a dir que a data d’avui dia,les ments mes prodigioses del pais no han pogut averiguar que dimonis és una tramulla,ja que el pare d’en xiquet es va dur el secret a la tomba.
Be...un bon dia de maig...es va presentar en el llogarret una productora de televisió,amb l’afany de fer un casting per tal de trobar noves promeses,ja que el panorama televisiu,estava força malmés..per no dir que feia fastic,però com que és un conte per totes les edats ,doncs no ho direm,d’acord..?
El productor del tinglado,passejant pel carrer principal,que constava exactament de dues cases,una ermita,i la botiga-discoteca de l’avia gertudris...coneguda al poble com la maleida-truja-que -apuja-els preus-dels-biscots-i -les consumicions-del-cap-de-setmana,doncs amb aquestes,el productor es va fixar amb un xicot que només feia que moviments epil.leptics emitint un sò semblant a la crida del senglar en zel..
Era,com molt be heu endevinat els lectors mes espavilats,el nostru amic en xiquet,que degut a un atac massiu de paparres genitals,era presa d’una exitació descontrolada.-
un cop en xiquet va poder-se desfer dels seus parasits,el productor li va proposar de fer el casting,amb la condicó que es renoves el vestuari,ja els pantalons de pana negra i les xiruques no eren ben vistes per les revistes de moda.
Vet aqui que va agafar la blusa dels diumenges de s’ha mare,una molt bonica de floretes molt llampants,i uns pantalons de franela d’allo més cucos i es va adreçar a fer el casting.-
Amb els nervis de l’actuació,els focus i els pantalons que li apretaven l’entrecuix,l’unic que li sortia de la boca,eren frases del tipus CARDEMORTTTTTTTTTTT......JORLLLLLLLLL I AQUITIPICANDERRRRRRRRR,...aixo acompanyat de moviments istrionics i metafìsics de dificil descripció...
Be el fet es que a hora dÂ’ara,el nostru amic xiquet,sÂ’ha canviat el nom per un de mes artistic,esta fent gires per tot el pais,guanyant un dinerons que el negoci de les tramulles no li haguessin proporcionat en sa vida.....
i jo em pregunto..??qui és el tonto..??el que s’ho fa..?o el que s’en riu..?
|
Contactes
Registra´t
