| |
Reflexió: shall we play?
 diumenge 8/febrer/2009 - 07:28  629  9
La Nit, lluny de confondre, ens il·lumina a moltes gràcies als seus singulars ritus i apassionants, encara que mai suficientment ben apreses, regles. Perquè La Nit és un Joc. Els Amors d'Embarra són , o haurien de ser, distensió, diversió i riures. Una llarga llista d'indicacions sobre la conducta nocturna esperant ser vulnerades, directament llançades a la Paperera de Reciclatge del Llibre d'Estil Nocturn, ignorades.
Dels homes, en general, es parla molt malament, i no és just. Si: merescuda fama en molts casos, tan merescuda com els sambenitos que ens han penjat, i seguim navegant en el terreny del genèric, a moltes dones.
Saltem del vaixell i bussegem una estona; tampoc fins a l'abisme de les profunditats dels mecanismes de les relacions humanes, però un poc més profund, per a, almenys, gaudir de la immersió.
Es diu de les dones que tendim al dramatisme, a l'exageració, a la compulsiva creació d'expectatives, a la sobre-actuació. Recordant que bussegem de Nit, i que això és un Joc, estic d'acord. Combrego amb el sambenito. Ens ho vam prendre massa de debò, massa a pit, fins al punt de perdre de vista que estem jugant, no caminant per la senda de la transcendència. I així perdem moments d'intensa Vida, pendents del reconeixement absurd que NO hauria de buscar-se en un tauler de jocs reunits ; de fet, AIXÒ és una mica que hauria de buscar-se en qualsevol altre lloc. La Nit està per a entretenir-se, per a parrandear, per a estrènyer llaços amb les amigues i els amics: parlem de jugar, no de competir, no de pretendre pujar al podi dels roscos que m'he menjat aquest cap de setmana. Oci, no tortura, noies!!
Diuen també que, en el fons, i sobretot a partir dels trenta, la majoria busquen en qualsevol desconegut al pare o la mare dels seus fills. És possible, de fet, crec que en molts casos, és així. En molts altres no: a nosaltres i molts més també ens encanta mirar culs i torsos, puntuar, tocar pétreos bíceps i abdominals i dur-nos, si el cos ens ho demana i els efluvis lunars fluïxen, un bon desdejuni a casa. Vaja que si. De com ens aproximem els uns als altres, en general, seguim sent, tots i totes, víctimes de les nostres inseguretats, paranoies, frustracions i altres palles mentals. Si una Nit provéssim una mica diferent: sortir nus de prejudicis i complexos al carrer, saltar al tauler de joc amb la màxima predisposició a la diversió més absoluta, a compartir grans moments amb Grans Amigues, a gaudir del que som i mostrar-lo naturalment al sexe oposat (o al que ens agradi) sense ofuscarse; si ho provéssim, repetiríem. Repetim, de fet.
No parlo de sortir amb les tetas al carrer. Parlo de descordar-se la cotilla de l'estupidesa. En aquest joc de relaxat reglament, guanya qui millor ho passa en la millor companyia possible: les amigues que també saben Jugar.
Ladies and Gentlemen, aquí tenen a tota una campeona. jajajajaja !
|
| |
|
Contactes
Registra´t
