| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Xavier_
|
|
| |
Per que ho vas fer
 dimecres 18/febrer/2009 - 04:39  1514  6
Fa molt, molt de temps la meva avia em va explicar una historia, d’aquella manera que nomes s expliquen les histories que tenim gravades al cor, a l’anima i al cervell, d’aquella manera que expliquem les histories que han canviat la nostra vida per sempre, a trossos, com si la historia sencera fos massa dura per assumir la de nou
Era la historia del meu avi, la historia de per que no el vaig conèixer mai, la historia d’una mort que no es tenia que haber produit.
Eren les deu del mati, dies desprès d’acabar la guerra civil, a la cua del racionament, al costat del mercat de l’Abacería central, desprès de tres hores esperant d’en peus que descarreguessin un camió de queviures el meu avi no va aguantar mes i es va anar a queixar, la resposta va ser contundent per part del cap dels falangistes espanyols que feien de policia: “ Me cago en la puta, como vuelvas a hablarme en catalan te pego una ostia con la pistola que te abro la cabeza!!! Llavors, no se per que, va passar….., no se per que ho va fer si coneixia a aquella gent o pot ser o va fer per que no la coneixia, però ell, pot ser per que no tenia por, pot ser per que habia passat total la seva vida a Sant Muç, a Rubí i ni tan sols entenia de llengües, nomes deia les coses i punt, pot ser per que els catalans d avui dia no els hi arribem ni a la sola de la sabata als nostres avis i per aixo no ho entenc, va tornar a dir el que habia que dir , en la seva llengua, la única que habia parlat fins aquell moment.
El cop va ser brutal i amb traiduría, per darrere per que no es pugues defensar, en Sadurní va caure mort amb mig cos fora de la vorera i un toll de sang envoltant el seu cap. Les veìnes van anar corrents a avisar a la meva avia a casa, cridant desesperades mentre pujaven les escales: Magdalenaaaaaa, el Sadurniiiiiiiiiiiii!!! Travessera de Gracia amb Torrijos es va convertir en un lloc de dolor, d’acusacions, de desmais, de crits i de plors “fills de puta, maleits siguin!! . Al dia seguent dos cartells enganxats a la cantonada recordaven a tothom que “Aquí solo se habla la lengua del imperio”
Cada vegada que passo per aquella cantonada, que es manté igual i que durant molts anys al barri va ser coneguda com “La cantonada del Sadurní”, penso en aquesta historia, i una petita conversa em ve al cap, una conversa sense resposta, la mateixa de sempre: Tranquil avi............jo no oblido, i no tinc por.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
fastigós...
Thursday, February 19th 2009, 4:42 AM
el domini sempre m'ha semblat una de les coses més terribles que podem usar contra altres persones o èssers... i per compensar l'horror de la teva història, et regalo una part de la meva memòria familiar:
El meu avi sempre sortia amb un colega al qual, una bala, li havia fet volar el dit anular i el cor, per la qual cosa, quan els feien saludar "brazo en alto" i cantar el "cara al sol" pel carrer, primer es negaven dient que no podien fer-ho, i quan els altres es fotien dels nervis, el company tarat del meu avi, alçava amb força el braç fent banyes al cel i cantant a crits mentre els altres, en veure l'escena, giraven cua sense dir ni paraula.
Després, és clar, es pixaven de riure, perquè quan es pot, riure't d'ells és la millor manera d'anular el seu domini sobre tu.
Un petó.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
