| |
es extrany...
 dijous 17/gener/2008 - 03:24  508  2
avui he quedat amb la meva ex-parella,pel tema dels ditxosos diners...sÂ’havien dÂ’arreglar les cartilles bancaries i aquestes coses tan agradbles de fer.
Per fer temps, ja que hi em anat per la tarda i encara les caixes estaven tancades,doncs em fet un cafe...
Em parlat de la nostra petita princeseta,de lo be que està portant el fet de que el seu papa i la seva mama doncs ja no comparteixin el mateix sostre.Em parlat també de les nostres respectives feines..com ens anava.
Mentres parlavem,per un moment,he pensat que és el que ens va passar...
per que allo que ens va unir,va deixar d’existir...Llegint articles de revistes sèries,llibres d’auto-ajuda i demes, es poden veure consells que diuen que les relacions de parella s’ha de cultivar,i de cuidar...però jo no recordo en quin moment d’aquest camà vaig deixar de fer-ho,ni recordo en quin moment va deixar d e fer-ho ella...si recordo,amb disgust, com al arribar a casa despres d’un dia de dur treball,no sentia la premura que abans sentia per adreçar-me al meu niu per tal de que l’escalfor d’un esser estimat m’escalfes...
La miro,i no sóc capaç de sentir res que no sigui una sincera amistat,doncs la considero una amiga,doncs ningú com ella em coneix...en part sòc afortunat,doncs tot i el mal trangòl puc dir que tenim una relació excel.lent...i no hi ha tema que ens afecti que no puguem parlar....
ella ja ha refet una mica la seva vida amb una altra persona..jo encara no sòc capaç,mes ben dit no m’hi veig en cor...ara gaudeixo d’una llibertat que abans no tenia,però encara ara trobo a faltar algú que m esperi al arribar a casa...però no m’amoina..tinc l’alegria que només dona l’espera quan em toca tenir a la meva filla..tinc l’ilusió de coneixer gent nova i fer amics...
això em motiva i m’anima..
puc dir que sòc feliç tot i el mal,i aquesta felicitat es la que vull transmetre...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
