| |
Tots els teus defectes....en un número!
 divendres 27/mar/2009 - 04:35  1595  15
Hi ha 9 tipus de personalitats (segons el món dels eneagrames) i tots encaixem en un d’ells. Cada tipus de personalitat és un número i...coi...descobrir quin és el teu número t’acaba d’enfonsar en la misèria!!!!!!!
Ànims...i a veure si trobeu el vostre!!!!!
Jo sóc el número...ahhhhhhh, no us ho penso dir!!!
Número 1. La ira. El perfeccionista. Ressentit.
Crític amb sí mateix i amb els altres. Convençut que només existeix una manera correcta de fer. Se sent èticament superior. Amb freqüència utilitza l’expressió “he de...” Son herois morals amb excel•lent capacitat crítica. De petits van ser bons nens, aprenent a portar-se bé, a ser responsables i a fer el que era correcte. Van aprendre a controlar-se. Treballadors, independents i perfectes. Estan en contra de les coses tal com són. Creuen que lluiten per millorar el món. Semblen persones molt justes i amb molta ètica. No accepten als altres. Intenten que la seva parella sigui com ells volen. Són
mestresses de casa perfectes. Puritans. Corregeixen el que està malament, es fixen en la taca, no en la jaqueta. Exigents i estrictes. Demanen justícia. Por a deixar-se portar, a la passió. Aristòcrates endreçats i nets. Realista, conviccions fortes, té molts prejudicis i és molt rígid. El deure està per damunt del plaer. Interès per les normes. Recorren a la raó.
Número 2. L’orgull. El que dóna.
Exigeix aprovació i afecte. Busca ser estimat i volgut tornant-se indispensable pels altres. Preocupat per satisfer les necessitats dels altre. Manipulador. Són considerats i sol•lícites. Desitgen sentir-se importants en la vida dels altres. Són intuïtius per captar les necessitats dels altres. La persona orgullosa se sent tan meravellosa que no necessita exhibir-se, però la seva màxima necessitat és l’atenció i per tant a cada persona li dóna el que vol. Promet més del que compleix. Li agraden les emocions i les carícies, necessita gent per abraçar. És un/a nen/a bona que pot resultar fatal. Sedueix amb total innocència. La seva frase: “ja sé que soc meravellós/a, però no ho faig volen”
Número 3. La vanitat. L’organitzador. Falsificació.
Busca ser estimat pel seu rendiment i objectius. Competitiu. Obsessionat amb la imatge de triomfador. Mestre de les aparences. Poden aparentar ser més productius del que ho són en realitat. Confonen el seu ser real amb la identitat del treball. Són líders efectius, bons presentadors i capitans dels equips guanyadors. De petits se’l premiava pels seus guanys i van aprendre a reprimir les seves emocions i optaven per esforçar-se molt per obtenir el reconeixement i evitar el fracàs. Aparenten optimisme i benestar, el que arriba a tot. Són molt actius i eviten el temps lliure si no els fa ascendir o obtenir bons resultats. La seva autoestima depèn dels seus resultats. Arrogants, ambiciosos, entusiastes, enèrgics, dominants, fred en les emocions. No li agrada la soledat, necessita l’admiració. No perd mai les formes, només mostra la tristesa en la intimitat.
Número 4. La enveja. El romàntic. La comparació.
Atret per l’inaccessible. L’ideal mai està present aquí i ara. Tràgic, trist, artístic, sensible, original, concentrat en l’amant perdut, en l’amor impossible. Són creatius i podem minimitzar el patiment en els altres. Estan compromesos amb la bellesa i la vida apassionada: naixement, sexe, intensitat i mort. Es deprimeixen amb freqüència. Alguns ho accepten de manera fatalista, i s’aïllen durant molt de temps, altres lluiten contra la depressió a través d’una frenètica hiperactivitat. Son melancòlics. Es mantenen a una distància segura, no molt lluny per tal que la nostàlgia familiar no es converteixi en desesperació. Tenen por de ser abandonats de nou. Estan en la comparació. Busquen persones poderoses per aparellar-se, protectors. Tendeixen a menysprear a qui els estima ja que pensen: “Si m’estima, ha de valer molt poc, sent jo tan poc valuosa”. Mai es conformen amb la seva parella. Intenten ampliar la seva cultura i coneixements per imitar als altres, arribant a ser refinats i artístics. No es conformen amb ser com l’altre, a més volen tallar-li el cap.
Número 5. L’avarícia. L’observador. La negociació.
Manté una distància emocional amb els altres. Protegeix la seva intimitat, no es connecta. Li superen els compromisos i les necessitats dels altres. S’aïlla dels sentiments, de les persones i de les coses. Tenen gran poder de decisió, són grans intel•lectuals. Són tímids, tancats i introvertits, els agrada viure aïllats o sols, lluny de les emocions. Sovint para el telèfon. De petits es van sentit envaïts i per això protegeixen el seu espai. El mon exterior el veuen invasiu i perillós i es queden a casa per por a sortir. Tenen molta imaginació i gran capacitat de pensament. Viuen la seva pròpia vida com a espectadors intentant no ficar-se. Necessiten molt d’afecte però no s’atreveixen a apropar-se. Són els savis solitaris. Avarícia de temps o energia (no només diners). És tanquen per no donar, pensen: “si dono el poc que tinc, em quedo sense res”. Prefereix estar lliure d’obligacions, fuig del compromís. Prefereix confiar en sí mateix. No expressa el que sent, no plora fàcilment. Tenen problemes socials de comportament. Inaccessible. Se sent atrapat per tot.
Número 6. La covardia. El que dubta.
Ple de pors, obedient, ple de dubtes. El pensament substitueix al fer, te por de fer-ho per por a ser atacat al exposar-se. És lleial a la causa, se sent perseguit i es rendeix quan l’enganxen i es torna agressiu. Són bons companys d’equip i bons amics. Treballen per una causa de la mateixa manera que altres ho fan pel seu benefici. De petits van sentir por de les persones que tenien poder sobre ells i van ser incapaces d’actuar per ells mateixos. Son molts lleials i troben en un grup la seva seguretat. El fet de dubtar, incapacitat per decidir i por al càstig deriva de la seva inseguretat. Són paranoics, se senten vigilats. Són tímids. Lluiten contra la por i s’alien per tal de no sentir-se indefensos. Se senten culpables. Un cop presa una decisió, encara dubten. Necessiten demostrar el seu poder en qualsevol situació per evitar que ningú se’ls torni en contra, per por.
Número 7. L’ànsia. L’Epicúreo. El fugidor.
Gran seductor, busca el plaer, evita el dolor. Gastrònom, simpàtic, aventurer i fuig del compromís i si és compromet, no compleix mai. Fuig dels límits i pensa que la vida tampoc els té. Obert, company divertit, no acaba mai el que comença, fa plans que no realitza. Ven el seu projecte però convenç a altres perquè el realitzin. Són bons teòrics, elegants i amables. De petits van fugir de la por amb la seva imaginació. S’apropen a les persones per tal d’atreure-les i desmuntar-les amb el seu encant. Addictes a la diversió. És un somiador, confon la realitat amb els somnis. Tenen molta capacitat verbal. Venedor, trampós, encantador, poder de persuasió. Son pallassos i els importa la popularitat. Utilitza l’astúcia, és llest. És generós i mai renuncia a res, el seu lema és “més i millor”. És narcisista, de gustos exquisits i sent atracció per les experiències extremes.
Número 8. La luxúria. El que mana.
Ha de tenir el control. Fa demostracions de força, li encanten les lluites de poder. Té una forma de vida excessiva: massa coses, sexe, noctàmbul, sorollós. Dóna la cara per sí mateix i pels altres. Combatiu i protector. Són bons líders, poderosos, protegeixen les amistats davant qualsevol perill. De petits van veure que els forts eren els respectats i els dèbils els rebutjats. Capten de seguida les intencions negatives dels altres. Troben la seva identitat sentint-se orgullosos de defensar els dèbils. La seva preocupació principal és saber qui té el poder per tal de exercir el seu propi poder sobre la situació i mantenir el control. Si es troben sota el control d’algú, se saltaran els límits fins a tenir clar quines seran les conseqüències. No permeten que es qüestioni la seva opinió. Enlloc de buscar aliances, la seva estratègia és usurpar el poder. Per tal d’alliberar l’excés d’energia, abusen del menjar, del sexe i de les substàncies. No senten culpa ni por. Primitius. No tenen rancúnia, pena o vergonya. Possessius, gelosos, agressius i competitius. Porten la veritat fins l’escàndol. Li agraden els perills, no accepten les normes socials. Trenca amb tots els obstacles que li no li deixin fer el que vol. No necessita psiquiatre.
Número 9. La mandra. El mitjancer.
Obsessivament ambivalent, veu tots els punts de mira. Coneix les necessitats dels altres millor que les seves. Agradable, excel•lent pacifista, conseller, negociador. De petits es van sentit ignorats, no se sentien escoltats i les necessitats dels altres eren més importants que les pròpies. Van aprendre a oblidar-se d’ells mateixos al adonar-se que les seves prioritats no serien considerades. No diuen mai que no. Sempre estan d’acord amb els altres. No discuteixen, assumeixen les opinions alienes. Son lents, es perden en els detalls. No arriben al gra de la qüestió. Aquesta tolerància els genera una ràbia interna que expressen amb agressivitat passiva. No ho demostren. Tenen mandra de veure’s i treballar-se, mandra de ser i de sentir. Son conformistes. Amaguen la realitat per tal de no enfrontar-se al patiment. Ells pensen: “ La vida és simple, no sé perquè la gent es complica”. No s’adonen que pateixen. Aparenta no tenir problemes. Evita fer el que se li demana, excusant-se fent qualsevol cosa inútil. S’adapta a l’entorn.
un petó
|
| |
|
Contactes
Registra´t
