| |
Homenatge a Bartra....un poeta silenciat.
 dilluns 28/gener/2008 - 04:41  1336  0
Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol
vés comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.
SI NO ET TINC A TU ESTIC SOL
I AMB LA VEU ENCAVORCADA.
Si no et tinc a tu estic sol
Talment espantall de marge
Ja no em puc vestir sol
ni portar la capa d'aire,
em moc com el lent cargol
que du a coll-i-be sa casa.
SI NO ET TINC A TU ESTIC SOL
I AMB LA VEU ENQUIMERADA.
Si no et tinc a tu estic sol
com penell de gran alçada.
Tu que puges senderol
de fatiga perfumada;
tu que baixes, rierol
d'escumosa cavalcada,
digueu amb mi: SI ESTIC SOL
TINC LA VEU DESESPERADA.
Si no et tinc a tu estic sol
com l'Estrella de la Tarda.
Sona, còsmic flabiol
que em despulles de basarda,
en dia de cel revolt
puja als meus ulls didals d'aigua.
SI NO ET TINC A TU ESTIC SOL
I AMB LA VEU CRUCIFICADA.
(Clínica del Remei. Terrassa, 5-V-1982)
|
Contactes
Registra´t
