| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de msanc
|
|
| |
I aquí va la crònica....(per tú, xiru)...
 diumenge 26/abril/2009 - 12:43  1307  11
El dia dels 72, 9 Km en bici comencen a les 8 del matí...segons la hora prevista (ehhhh, xiru i cetic......) Arriba a casa meva casi puntual com un clau; em monta el portabicis (amb molta gràcia...tot s'ha de dir) i ens dirigim en busca del cotxe escombra....(però poca feina li vam donar....). Arribem a Quart a les 9:..., no recordo el retard....però va ser molt poc...ehhhhhhhhhh! Des d'allà, l'expert revisa les bicis; dóna el visto bueno; i comencem a pedalar; pedala que te pedala...anem passant els quilòmetres...quan portem 17 km, fem la primera paradeta a Llagostera; un cafetó, unes patatones...i como nuevos!!!!! Estem a meitad de camí de la platgeta i...les ganes ens fan anar ràpid, però les cames...como que no!!! Finalment....veiem el mar. Truquem al cotxe escombra i ens diu que ja està a la platja prenent el solet. Ens fem la primera foto davant el mar, amb les bicis al costat.
Oooooooooooooooooooh, què bé que s'estava...allà estirats....un cigarro en mà, vaja...eso jo...i sense encenedor....el cotxe escombra m'ha fallat!!!!! Mengem els bocates de xoriço i sardines (de què els portaveu????) i fem un altre cafetó i.....aish, aish.....tenim la primera baixa: a la tornada només serem 3, buenoooooooo, calma i tranquil·litat, que ve pujada i...de les llargues!!!!!
Comença el camí de tornada; ens anem preparant per la pujada; decidim que si ens separem ens trobarem en el bar de Llagostera, que és el final de la pujada i...la nostra salvació....qui arribi a dalt....ja es mereix un petó i dels bons. Els dos tiarros (va per vosaltres 2....més que guapos) m'avançen i els dic que no m'esperin...que...encara que sigui arrossegant-me arribaré a dalt....(vaja si ho faré...no em diuen que tinc l'orgull d'un tio?....pues que se note!!!!). L'orgull el tindré de tio...però la orientació....buaffffffffffffff....agafo un camí equivocat i em planto al mig de Llagostera sense saber on coi és el carril bici...Però, vaja, preguntant es va a Roma....i....pocs minuts després arribo al bar pactat. Els veig de lluny sentats en un banc esperant-me.....Hostia puta....que feliç que em sento de ser allà dalt amb ells. Fem una paradeta i...destí final: Quart. Ens queda una hora de camí i se'm fa eterna, els genolls em fan molt mal, massa, hi ha moments que, em posi com em posi, no aconsegueixo deixar de sentir dolor....però...després de 72,9 km arribem al lloc de partida...Baixem de les bicis, xoquem les mans i.........la felicitat que sento no us la puc descriure amb paraules....Aconseguit!!!!!!!!! Fins la propera.....
Ei...companys de bici...no oblidaré mai els 72, 9 km al vostre costat.
un petó
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
