| |
Tres infra-històries mes o menys eròtiques i una que no
 dimarts 28/abril/2009 - 05:20  532  1
EL TURISME SEXUAL DE L’ÀVI
Cada any, quan arribava la tardor, l’à vi se n’anava de vacances. Nosaltres pensaven que anava a fer un viatget per Europa amb les seves amigues. Ho pensavem perquè un any ens portava bombons Mozart de Viena, un altre cristalls de Mòdena, un altre una reproducció del Big Ben, un altre de l’Arc del Triomf etc...
Però quan va morir và rem tenir una gran sorpresa.
Resulta que l’à via es dedicava a fer turisme sexual pels països de l’Àfrica i que hi havia deixat unes quantes criatures que reclamaven la seva part de l’herència.
FENT L’AMOR A L’ASCENSOR
Sempre els hi havia agradat fet l’amor als ascensors. Ho trobaven excitant pel perill que suposava que, en qualsevol moment, qualsevol persona obrÃs la porta i els pesqués in fraganti, cosa que alguna vegada havia passat i se n’havien sortit com havien pogut.
Havien fet l’amor als ascensors dels edificis més emblemà tics del planeta. Per a fer-ho s’havien gastat una veritable fortuna però havien gaudit d’una experiència eròtica única en la història dels humans des de que el món és món.
Aquell dia van arribar a les 8,30 a l’edifici, van donar la propina acordada al porter i van entrar a l’ascensor. Hi havia mitja dotzena de persones que baixaven i pujaven, aixi que van haver de prendre paciència fins que finalment van aconseguir quedar-se sols.
Quan ho van aconseguir, van parar l’ascensor entre dos pisos i van començar a despullar-se acceleradament, com si els hi anès la vida en aquell coït.
Al cap d’uns intants van sentir un gran soroll, tot s’enfosquà i esdevingueren cendres ardents.
Era l’onze de setembre del .... i estaven fornicant a un dels ascensors del Wordl Trade Center.
EL PENSADOR I LA MORT
La mort sorprengué al pensador mentre meditava si hi ha molts camins diferents que duen a la mort o si només n’hi ha un però tots els mortals tard o d’hora l’agafen
LES FEMINISTES I LA FEMELLA DEL DIMONI DE TANZÀNIA
El món estava canviant. Les dones estaven ocupant el lloc que els hi pertanyia a la història desfent-se de l’esclavatge patriarcal. Era un canvi que no només es donava en les humanes dels sis continents sinó que afectava a totes les espècies animals en les que les femelles deixaven d’acceptar el seu paper subsidiari i reclamaven llurs drets amb tots els ets i els uts.
Però hi hagué una espècie que no hi estigué d’acord. Fou la diablesa de Tasmà nia, a la que li agradava que el seu mascle fes uns esgarips terribles, l’agafès pel coll, l’arrossegués per terra fins a la lludriguera i allÃ, amb les seves mandÃbules a la gola d’ella, la forniquès durant hores i hores en una cópula que semblava més una violació que no pas una altra cosa.
Les feministes van fer una assemblea conjunta amb les dimònies de Tanzà nia i, després de molts debats, els hi van fer veure que allò que feien no estava bé i que podia donar peu a la continuïtat de la societat patriarcal i tots els desastres que d’ella han derivat.
Finalment, les diableses de Tanzà nia ho veieren clar i ara són elles les que escridassen els seus dimoniets, els que els arrosseguen per terra fins a la lludriguera, les que els forniquen durant hores amb les mandÃbules a la gola (d’ells), etc, etc....
|
| |
|
Contactes
Registra´t
