| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de msanc
|
|
| |
I ara.....em separo????
 dimecres 6/maig/2009 - 10:12  2185  15
Últimament hi ha massa gent al meu voltant que decideix separar-se, companys de feina, amics, coneguts...un munt! I...des de la meva primera separació, que sempre havia pensat que era la cosa més sensata que havia fet en tota la meva vida, he rumiat molt sobre el tema...massa, diria jo.
La primera separació va ser desitjada, la segona obligada...però...tan una com altra, van ser perquè no aguantem res. Som egoistes, cosa que comprenc perfectament, a la mínima decidim trencar, ja no hi ha segones oportunitats. Si apareix una persona que ens atrau...apa, fem el canvi i...total...després d’un temps t’adones que tot torna a ser igual que abans: la passió s’ha esfumat, la novetat...no parlem, el desig...ves a saber on para i...tornem a separar-nos!! tot té un final, això està clar.
I...pensant en la meva germana que porta 25 anys amb el seu marit, me’ls miro i sempre els veig bé, s’agafen de la ma i tenen molta complicitat. L’altre dia em deia que envejava la meva vida...ufffffffffffffff. No sap el que es diu! vaig pensar, però després em va dir que volia aprendre a viure sola per quan ell ja no hi fos al seu costat. Ooooooooh, volen estar junts tota la vida!!!!!! Això si que és d’envejar!
Potser les persones lliures, que fem i desfem segons el dia, que no tenim normes, ni hem de pensar per dos, tenim un gran tresor: la nostra llibertat, però...no ens falta alguna cosa????
Un petó
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Narayan |
LA RODA....
Thursday, May 7th 2009, 7:04 PM
La vida , con una roda dona mooltiiiisimes voltes i com no! tots hem viscut gairabé de tot o pot ser no... Peró el fet és que sempre desitgem alló que no tenim, a exepció d'uns pocs que es creuen per sobre de tots els sentiments i sensacions vitals en un esser humà. Qui no s'ha trobat mai amb la sensació de solitud o incomprensió dins el "meravellos" món de parella? Lamentablement és més que complicat trobar algú que realment ens faci treure del cap aquesta necesitat visceral de tornar-nos hermafrodites... per tal de ser autosuficients en tots els aspectes.
Peró també m'he trobat amb la situació contraria. Tot gaudint de la llibertat de la solteria,he arribat al punt de voler desapareixer del món per tal de no ser tan accesible a la gent. Ufff! És molt fotut aixó no?
Crec que moltes vegades ens conformem en acceptar una realitat paralela que ens còmode, la qual ens puja l'auto estima d'una manera irreal. Sempre he cregut que una de les coses més maques que podem viure com a essers humans es la d'estimar, cuidar i mimar a algú.
La millor recompensa un sonriure, una mirada i un silencia que crida "Em fas sentir ple de vida"
Crec que en el fons es tracta d'aixó, sentirse viu i mai ho aconseguirem si només pensem en nosaltres, hem de compartir.
|
|
msanc |
Coi...però jo ara no em separo, ehhh!!!!!!!!!!!
Thursday, May 7th 2009, 1:05 PM
Vegana...ufffff, m'encanta la teva frase...la he rumiat moltíssim i estic totalment d'acord: visca la llibertat!!! Odi...no sé ben bé si som inconformistes, o si volem el que no tenim...personalment...vull mantenir el que tinc, però si pot ser, compartint-lo. Ufff, Athenea, això està clarissim: aguantar per aguantar...ni sommiar-ho, si les coses no van bé...doncs a separar-se!. Ferro, per aprendre a treballar al submón, cal haver patit molt abans....i si, si, quan has patit...aprens a viure on sigui. Dopo....estic amb tu...per tot...ja ho saps, oi? I...Persi, amor...aish...si jo fos romana....otro gallo cantaria!!!!
un petó
|
|
TomasM-Porta |
Jo miro de viure a la romana
Thursday, May 7th 2009, 6:47 AM
Una dona mare de família, administradora, senseta i manaire. Un marit - jo - que intenta disfrutar de la vida sense prendre mal.
La meva opinió és que que el romanticisme ha fet molt de mal a les persones perquè col.loca l'estabilitat de les famílies en coses efímeres.
Els romans - que són els pares del nostre dret civil - sabien que no hi ha res que uneixi més que els interesos.
Val a dir, però, que la paciència també és important i, sobretot, ser capaços de transformar en virtuts els defectes de l'altre, que es el que fem quan ens enamorem.
De tota manera, jo t'estimo ehhhhhhh
|
|
odi_rabia |
inconformisme
Wednesday, May 6th 2009, 10:37 AM
Uoles msanc!
Penso que l'ésser humà és inconformista per naturalesa, mirem lo nostre... però ens comparem amb els altres, ens pensem que veient-los feliços estan bé, que lo dels altres es perfecte i lo nostre una basura .. i que ens falta això i allò ... i allò altre .. sempre trobem quelcom no tenim i ens aniria bé... com sabem si seria millor que l'ara? poder és que no disfrutem de res i per això no ens omple , poder no volem disfrutar amb el que tenim perquè sempre volem més.. o bé una altre cosa, ens hauríem d'aturar més sovint i mirar si vivim com voldríem, hauria de ser així, les decisions prenem les que ens semblen millors en els moments oportuns i només per això, perquè depen de la nostra única decisió.. ho hem de tirar endavant...
Tenir la llibertat aquesta que dius vol dir deixar o no tenir altres coses, però com tot no creus? pots acaparar tot? no!
Es tanquen portes per obrir-ne d'altres, canviem de camins per agafar d'altres... no lluitis per la plenitud... disfruta amb el què tens!
cuida't wapa! fes de l'ara el millor moment i no pensis en com seria si ... mira el què tens i aprofita-ho de la millor manera que trobis!
salut!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
