| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Un conte per dos
 dimarts 12/maig/2009 - 01:24  1980  12
Aquest conte serà estrany: no hi haurà prínceps ni princeses, ni animals que parlen ni bruixes dolentes, ni dracs ferotges ni nens que siguin amics de personatges de dibuixos animats.
Només era una noia, només era un noi. Només era amor i només era amistat. No hi havia mans unides ni entrellaços de dits. No hi havia cors bategant normal, només desbocats. No hi havia papallones voleiant a cap estòmac, només giraven entorn els seus caps. Només paraules soltes, deixades anar a l'atzar. Somriures tímids i riallades de complaença. Cares de pacte i contactes involuntaris.
L'Alba, que així es deia ella per posar-li algun nom, ensenyava les dents, però no amb un gest ferotge, sino rialler. El Dani, que així es deia ell per posar-ne un altre, no les ensenyava tant, pero també tenia un posat més aviat alegre. Un pèl més tibat, un pèl més fred. Una mica més enamorat. Una mica més enamorada. Una mica menys lliures.
Només ells dos.
I una taula compartida. I un café descafeïnat per evitar més nervis. I una cullereta doblegada. I acudits i històries, compartides o separades, comunes o alienes. I espera. I paciència. I prou.
No hi hauria mai una abraçada efusiva, ni llepades ni carícies. No hi hauria manetes ni peuets ni nassarrons que es freguessin. Tampoc apareixerien les muses, ni Cupido, ni celestines.
S'estimaven com a bojos, però no s'ho dirien, ni s'ho imaginarien. No farien comentaris maliciosos ni ambigus. No tindrien res del que tenen totes les parelles. Ni hores d'avorriment mirant el televisor. Ni sexe rutinari. Ni sexe boig. Ni sexe desenfrenat, ni càlid ni fred. Ni passejades a la llum de la lluna. Ni cintures per abraçar
Un conte absurd. Sense història. Ni parelles ni ball. Sense cançons melodioses ni veus sudamericanes entonant. Hi ha amor, però pel que serveix i el que es diu, com si no hi fos. Hi ha un noi i una noia. Però res mes.
Només ells dos.
I la por. I l'angoixa. I el neguit. I l'amor. I el desencant. I l'esperança. I la complicitat. I la pèrdua. I el plaer. Tot barrejat en un mesclum impossible de destriar.
Al final res, ni petons a última hora, ni casament ni banquets. Ni reis feliços de tenir qui continuï el llinatge, ni pagesos vinguts a més per la bella filla que enamora el príncep. Ni mans encreuades ni postes de sol, ni tàlam compartit. Ni dracs morts, ni titelles convertides en persones. Ni Alicies ni Wendys. Ni Peters ni Elliots. Ni colorins ni Colorados. Ni gats ni gossos ni felicitat ni perdius ni anissos.
Només ells dos.
(dedicat, perquè "lo prometido es deuda")
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
monica |
FI???
Wednesday, May 13th 2009, 5:03 AM
bé, potser és que jo sóc rara. Però, jo si que li veig el final feliç...
No veig el final amb un "ni", un "mai", un "no". Veig, un "sempre tindran..."
Potser, no és un final de conte amb el tradicional i gran "FI". Però, no penseu que malgrat les adersitats, llegir "AMISTAT" en comptes de "FI" és la millor manera de veure el final?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
