| |
Cinc infrahistòries
 dimecres 13/maig/2009 - 03:43  382  3
DE LA MORT DELS PAPERS
La paperera, per molt lluents que siguin els seus colors, és el cementiri dels papers. Com se sap hi ha papers importals que viuen a les més prestigioses biblioteques del planeta, però també hi ha papers que van més enllà d’aquests i resuciten i tornen a resucitar grà cies a que algú ha tingut fet en el reciclatge.
EL GAT COM A ÉSSER LLIURE
La Martona va trobar aquell gatet malferit al carrer. Semblava que l’hagués atropellat un cotxe, una moto o una bicicleta o que l’hagués trepitjat un senyor molt obés. Tot i que li feia angunia la sang que s’hi veia i que el gatet el va bufar, ella el va dur a casa i va manar als seus pares que el duguèssin al veternari.
El veterinari els hi va dir que la recuperació del Menut –que aixà va ser batejat el gatet- seria lenta i costosa. I ho va ser. El que el veterinari cobrava tres cops per setmana, les pastilles i el menjar especial pujaven gairebé al sou d’un treballador. Però els parescreien que era important que la seva filla estigués contenta i, al cab i a la fi, tampoc no feien mal a ningú ajudant un gat.
Va arribar un dia, però, que el gat estava recuperat i el Menut no va esperar a que li donèssin l’alta –fet i fet, l’idea del veterinari era dir que havien quedat seqüeles i no donar-la mai- i justament un dia que la Martona i sa mare duien el gat a visita, el gat va fer un salt i va fugir correns sense donar a ningú les grà cies.
EL GAT DEGOLLAT I CREMAT DE VIU EN VIU
En Persiet jugava a l’obrador de la fleca dels seus pares a construir un circ amb els gats de casa. Però vet aquà que quan va deixar caure el cove d’aram aquest va fer un gran tall al coll del gat i el Jordiet es va posar a plorar desesperadament.
En aquestes va entrar el senyor Persi, li va fotre una hòstia al Jordiet i li va dir que marxès d’allà , va agafar el gatet i el va tirar dins l’escopeta on el foc feia pujar la temperatura del forn fins als doscents graus.
Després la dependenta va fregar la sang i tots van oblidar el que havia passat. Menys el Jordiet que per molts anys que passin no ho podrà oblidar mai.
.
LA COSA ESTÀ MOLT FATAL
L’advocat ja feia temps que notava que no girava tants rebuts com els anys anteriors i que la crisi li començava a fer mal a la butxaca. Però quan se’n va adonar de que la cosa estava molt fatal fou quan la majoria dels detinguts li deien que no s’esforcès gens a defensar-los, que estaven millor a la presó que no pas a fora al carrer...
MASSACRE
Aquell recull de poemes era tant dolent que una vintena d’impresores es van suïcidar abans d’imprimir-los.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
