| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Mahalta
|
|
| |
Autocrítica i crítica...
 diumenge 3/febrer/2008 - 02:12  937  3
La constància de la goteta corrosiva que va rosegant i soscavant la consciència col·lectiva i la capacitat crítica i de reacció... «lejos de nos el abominable vicio de pensar»..., «dejad el pensar para los caballos que tienen la cabeza más grande»... curruc-curruc-curruc...
Conseqüència: massa ensopegada i endormiscada de gent q no pensa, que no s'escalfa el cap més enllà de les cabòries de supervivència del dia a dia, que s’empassa tot el que els parlotegen i repeteixen des de les altes i no tan altes esferes, sense qüestionar res de res perquè així ha de ser ara i sempre i pels segles dels segles. Amén...
Tot està bé... hem de ser bones xiquetes i somriure.. i posar l'altra galta amb cada nova agressió...i encara que no hi estigues d’acord... no tens dret a rebel·lar-te, que aquests capricis, aquestes vel·leïtats revolucionàries no són cosa d'aquest món, cony!... ací s’ha vingut a treballar, a consumir, a malviure i a malgastar les teues hores davant la caixeta de Pandora, que té el seu paper constitucional d’educadora de la nació (la “grande i libre”, per descomptat)...
Gent buida ideològicament parlant, amb llargues vacances mentals... d’un patriotisme sentimental irracional i amb un problema d’identitat incerta (sí, aquest país meu, q em van robar mentre dormia!)... que no és capaç de moure un dit per aturar les atrocitats que s’estan cometent contra la seua terra i la seua cultura... la indiferència dels uns unida a la covardia d’uns altres... i així ens va...
Posem que parle del meu xicotet país sense nom ni símbols... posem que parle de Galiza, tant fa... si tristament la història es repeteix en l’una i l’altra banda del pont... sembla que estem destinats a ser germans de misèries i de burrera col•lectiva...
Parle de la manipulació totalment tendenciosa de la llengua, de l'espanyolisme “serril” i indiscriminat (i en el nostre cas, d’una gran pesta blava endèmica...), de l’especulació atroç i salvatge (ara us toca a vosaltres... ara que ja ens han assecat les esperances a nosaltres), de la tergiversació de la història al servei dels interessos polítics d’uns quants, de la promoció de “menfotisme” i d'autoodi entre el poble pla i ignorant i fàcilment manipulable, i d'una manca d’afirmacions de les pròpies vàlues i essències... la llista és immensa però sembla ser insuficient perquè comencem a fer alguna cosa per salvar el nostre país de les urpes del poder i de la cobdícia... Ens volen enviar a les tenebres exteriors i fer-nos recular fins a caure en el principi del pur no-res... però sembla que això no es suficient per desvetllar-nos consciències.
Diuen q ens mereixem el que tenim... que els polítics se’n foten del país i de la llengua simplement per correspondre al que pensa la majoria de votants o de telespectadors o de massa humana instal·lada en la seua indiferència o inòpia ideològica... que la llei de l’oferta i la demanda és implacable... i potser tenen raó... per què, qui demana llengua? Qui demana nació i llengua? qui demana pel poble? Malauradament, a aquest desgraciat país meu la llista de prioritats és de ben diferent... sobretot si ens fixem en la fama que projecta d’amor a la vulgaritat, a les picabaralles idiomàtiques amb transfons ideològic, a les crisis d’identitat, a les paelles gegants, a les visites del Papa, a la Copa Amèrica, als camps de golf i als P.A.I... i a altres desgràcies i desficacis per culpa de les quals, de vegades, és complicat voler ser valenciana....
Potser, en un futur haurem de demanar perdó als nostres descendents per haver-nos deixat recular fins caure al principi del pur no-res... qui sap... però encara tot està per fer i tot és possible... només ens cal una ferma voluntat de lluita i prendre’ns això seriosament...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mvpmvpcat |
cal reaccionar
Thursday, February 14th 2008, 9:24 AM
Problema molt greu el que patim al nostre país, on molt bé com tu dius, el poble no pensa, i els que pensen, que són els que governen el país des del davant o movent fils des del darrera, sí que pensen, però desgraciadament només pensen per a ells, per forjar un país on la seva èlit disfruti de tots els benefiscis d'aquets móns, i utilitzen totes les artimanyes possibles per fer-nos participar d'aquesta farsa de món que ells han creat, i que el poble, com un ramat d'ovelles segueix corrua cap a l'escorxador per continuar alimentant aquesta màquina que anomenen progrés.
I no només nosaltres en som víctimes: els paisatges, les tradicions, la cultura, els recuros naturals... tots aquests objectes, patrimoni i valors per a ells no són més que una tonteria supeditada al seu progrés. I com que la gent estem tant integrats en aquest sistema, participem activa o passivament d'aquestes atrocitats culturals, socials i ambientals; i els pensaments no veuen més enllà d'un mateix i del demà; enlloc de pensar un xic més enllà, i de perquè hem arribat a la situació que estem, quins en són els culpables, i com podríem millorar i arreglar la situació actual.
Però difícil solució li veig a això quan des de petits, els valors que ens transmeten la família, l'escola, i que ens bombardegen des de tots els mitjans de comunicació, ens estimula moltes vegades a l'autosuperació a qualsevol preu; al valor desmesurat dels diners, les propietats i els béns materials, enfront d'altres valors que jo considero molt més importants, i ... una vegada has crescut, estàs obligat a continuar vinculat en aquest projecte destructor perquè sinó quedes fora de joc o directament te'n deixen fora.
La resposta comença en un mateix, però si no la trasmetem al voltant, serà tant complicat que potser no hi arribarem a temps....
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
