| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Aquest escrit és per mi.
 dilluns 18/maig/2009 - 10:51  1819  24
No sé... de vegades tot canvia... així d'un dia per l'altre.
I els contes absurds sense final feliç resulta que no estaven acabats, sinó que amb prou feines si acabaven de ser començats a explicar. Només es tractava d'una petita introducció a la qual seguiria un “x dies/mesos/anys més tard...”, a partir d'on començarien a narrar-se una pila d'històries, anècdotes (no totes divertides i felices, és clar!) i vicissituts vàries que són les que nodreixen els contes de vida i els converteixen en reals. Un pròleg gràcies al qual s'aprecien les diferències entre l'abans i el després, com si es tractés d'un simple espot publicitari de detergent multisuperfícies... tot i no ser-ho, ni molt menys!
El cas és que aquell conte trist, ja no existeix. L'actualitat així m'ho explica.
En moments com aquest, és quan tota la merda del teu voltant t'importa tant com la lliga de cricket de Katmandú, i totes les misèries es minimitzen per semblar simples mosquits que van voltant, que potser piquen, que potser faran que t'hagis de rascar amb ràbia, però un momentet de res, després te n'oblides i et centres en el que realment importa, en el que et fa feliç.
Perquè avui, malgrat tota la merda del mòn, em sento feliç.
Mare de Déu Senyor!!! Que difícil és (almenys per mi) escriure amb coherència quan no es vol escupir ràbia i desgràcies!!!
P.D.: Potser no us interessa massa... aquí no hi ha “chicha”, no s'hi critica ningú, no hi ha cap mena de marro... pse... m'és bastant igual. Aquest escrit no es per vosaltres, és per mi. Perqué m'agrada que sigui cert. I perqué (que coi!) jo ho valc!!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
