| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de msanc
|
|
| |
I...després de divendres?
 dimarts 19/maig/2009 - 10:10  1347  10
Una vegada em vaig sentir com una formigueta, pensava que en qualsevol moment algú em trepitjaria i tot s’hauria acabat, però el destí em tenia preparat un camí alternatiu; el vaig seguir i la seva trajectòria em va portar fins avui.
Falta només un dia.
Només sé el que he sentit fins ara, però no sé si demà podré tornar a sentir. Ara miro al meu voltant, veig les seves joguines damunt la taula i enlloc d’enfadar-me per no haver-los recollit, em fan somriure i plorar alhora. I mentre el meu cor plora, em sento sola, molt sola.
Penso en totes les persones que han format part de la meva vida, encara que sigui només un instant, intento recordar-les i quedar-me amb allò que algun dia va fer que estiguessin amb mi. Res no té importància. Ni allò que em va fer mal, ni allò que em va fer bé. L’únic important és que han compartit estones de la seva vida al meu costat i m’han ensenyat que, encara que siguem oposats, podem emocionar-nos junts.
Però ara no hi son. No han de ser-hi, no els hi toca. Ara em toca estar sola i intentar controlar els meus sentiments, ara em toca ser forta de debò. Em tinc a mi, que és l’única persona que no em pot abandonar i quan les llàgrimes no em permetin veure més enllà dels meus peus, me les eixugaré amb ràbia i em diré, vinga, torna a començar de nou, posaré un peu davant de l’altre i tornaré cap a casa, allà no trobaré ningú i començaré a construir la meva pròpia història. Juntes continuarem tirant endavant, com ho hem fet sempre.
Demà entraré sola i divendres...
Un petó
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
