| |
msanc |
Bé....
Saturday, May 30th 2009, 4:24 PM
Gràcies a tots, de debó, per les vostres paraules...
Aquesta tarde he sortit de casa per primera vegada des de que estic operada i m'ha passat una cosa...que m'ha fet pensar:
He anat a navegar amb un bon amic, el pare del meu fill, i quan hem arribat a port, m'he fixat que en el vaixell del costat hi havia una pare i el seu fill, de la d'edat del meu...Jo estava força trista i m'he imaginat mil coses: "pobre...deu estar separat i està allà sol, amb el fill; se'l veu trist, segur que la seva dona l'ha deixat per una altre, uffffff, pobre, està amb el cap ajupit, pensatiu; segur que pensa en ella, se la debia estimar molt....."
Quan hem tornat de navegar, jo estava més animada; el mar, el sol i compartir el dia amb el meu fill i el seu pare, m'ha fet veure tot d'un altre color...i...he tornat a veure el pare amb el fill, estaven sols i he pensat: "uffff, no, ara no..." i de sobte, surt una dona de dins dels vaixell, seu al costat de l'home i comencen a sopar tots tres junts.
Us podeu imaginar l'alegria que m'han donat???? segur que ells no s'ho poden ni imaginar.
un petó
|
 |
Mistica |
...
Saturday, May 30th 2009, 9:56 AM
Msanc; potser no siguem mai les millors "amigues del mon", pero jo a tu, si que te'n considero d'amiga... Aqui al xat n'he fet 6, 6 de veritat, i a tots 6 mel's estimo, i de cada un n'he aprés!
De tu, per quan caic, i torno a caure, i hi torno... coneixen-te a tu, sé que un ès capaç d'aixecar-se després de cada hostia que et dona la vida!
:-)
somriu!
|
|
odi_rabia |
la vida...
Saturday, May 30th 2009, 9:52 AM
Uoles wapa!
tant en el bons com en els mals moments, sempre has d'escollir, decidir amb quins et quedes, ja sigui per disfrutar-los o bé per lluitar contra i amb ells....
Poder és cert el que dius, saps què? si no mostres els teus moments bons ni dolents mai veuràs els interesos... però poder no és el que més necessitis ...
Si en els bons moments t'ajuden a guardar-los en una motxila, no pensis més, almenys t'ajuden però pensa que alguns quedaran abandonats, ja que hauràs de quedar-te amb els que més t'agradin o més vulguis, encara que t'ajudin són teus i els haurà de viure tu ....
Amb els moments dolents, molts cops en parles amb qui més confiança tens i es queden sense paraules, no saben que dir-te , d'avegades l'experiència és l'única que pot opinar... els altres no t'allunyaran mai els problemes ... no t'enganyis ... és feina teva!
Jo tinc una teoria ... no hi crec en déus, ni en religions ... crec en l'ésser humà al 100 x cent, penso que cada cosa que ens pasa en aquesta vida , ens succeeix perquè som capaços de superar-la, tot...., la meva àvia em deia "todo tiene solución menos la muerte".... i tenia tanta raó!
D'avegades ens tanquem en nosaltres mateixos, en el nostre propi pou, al nostre forat negre, no ens deixem obrir els ulls ni emputjar-nos endavant ... penso que cal mirar les coses desde totes les perspectives possibles, segur que alguna té que sigui més clara, i no buscar culpables, buscar solucions que almenys serviran d'alguna cosa..
Qualsevol moment a la vida, és superació personal! Tot depén de tu!
La realitat és una, si no la vols acceptar... no ho facis, pero no t'encasillis en fer-la més negra, lluita per fer-la una mica millor! La vida és massa curta, per perdre el temps!
Una abraçada enorme! i molts ànims! si mai necessites una empenta... diga-ho que aniràs lluny! jeje ... i recorda que només hi ha una direcció! endavant!
salut!
|
|
|
Contactes
Registra´t
1508 
16
