| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Necessito la vostra ajuda
 dimecres 10/juny/2009 - 12:58  2303  16
Fa molt i molt de temps, en una galàxia llunyana, molt llunyana... ai, no! Això era d'una altra història...
Bé, el cas és que fa molt de temps, molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món és on viuen contents... aix, no! Això tampoc era d'aquí...
El que vull dir és que una vegada em va passar una cosa. Una tonterieta de res. Es podria dir que una anècdota per recordar amb un somriure als llavis a dia d'avui. De fet, gairebé ni ho recordaria si no m'hi haguessin fet pensar avui tot dinant.
A l'hora del café, amb la panxa ben plena i fumant una cigarreta darrera l'altra, acostumem a xerrar amb els companys de feina. Som tots homes i ja se sap que un dels passatemps preferits dels homes es recordar batalletes de temps pretèrits, quan tots erem més forts, més guapos, més llestos i fins i tot més animals que ara.
L'Antonio, que a més a més és el jefe, ha explicat que una vegada, un veí seu li havia explicat que a una companya de feina del germà de la seva dona, li havien diagnòsticat una malaltia estranyíssima, venèria, que només es donava quan s'havia fet l'amor amb algú que havia fet l'amor amb un mort.
Fins aquí tot normal.
Això m'ha fet pensar amb experiències amb morts, no només sexuals, sinó de qualsevol tipus. I he recordat que una vegada jo vaig tenir un conflicte amb un mort. Una nimiesa, una tonterieta com he dit abans: M'havia de desfer d'un cadàver i no sabia com fer-ho.
No em pregunteu com va arribar a les meves mans (o al meu llit, per ser més exactes) aquell cos inert, el cas és que era allà. I que no hi hauria de ser. I que en aquell moment no tenia una serra a mà per esquarterar-lo. Tampoc ho hagués fet, per cert, perquè encara era tebi i hi havia els llençols de ras posats; no m'hagués agradat tacar-los, que la sang és molt punyetera de netejar...
El cas és que com que no vaig saber com desfer-me'n, me'l vaig quedar.
Era agradable arribar a casa i veure que hi havia algú. No podia tenir-me el sopar preparat, però tampoc es cruspia la meitat del sopar que feia jo, siguem pràctics.
Un bon dia, un veí em va dir si podia entrar, que li semblava que a la meva terrassa hi devia haver una rata morta o quelcom semblant, que li arribava certa ferum un pèl desagradable.
Li vaig dir que en aquell moment no podia ser, que estava acompanyat (i li vaig picar l'ullet, donant-li a entendre que tenia un affaire entre mans) i que jo mateix ho miraria tant bon punt tingués una estoneta.
Va ser el moment. El meu affaire amb el cadàver, al qual vaig batejar amb el nom de Morty, havia d'acabar abans que em causés algun problema. Ja no n'hi havia prou de perfumar-lo a diari.
Allò de que va ser fa molt de temps... en realitat era mentida... ho sento... va ser la setmana passada... i ara no sé com desfer-me'n... si em poguessiu ajudar sense haver de tacar gaires coses us ho agrairia.
Gràcies avançades.
P.D.: Sí, tot just la setmana passada jo era una mica més fort, més guapo, més llest i més animal que avui... què hi farem?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
misurrind |
Doncs.... al seu lloc
Wednesday, June 10th 2009, 2:04 PM
Tot i que estigui mort, segur que ha provocat algun tipu de sentiment, i per tant, es mereix tot els respectes.
Els morts tenen un lloc per estar-hi, els cementiris. Allà l'hauries de deixar, ben posat, això si, per que sempre pot vindre un altre i buscar la companyia d'aquest mateix mort, que tothom sap que, no només no es menja la meitat del sopar si no que, ademes, no "roncan" a la nit.
Si estàs segur que la setmana passada estaves mes guapo, mes fort i mes llest (ja està bé que siguis menys animal ... jeje), potser el mort t'ha tret aquesta energia, encara no coneixem prou la capacitat que tenen els morts d'esgotar als vius.
Una pregunta... en algun moment vas comprobar que realment estava mort o ho vas donar per fet que aquell era el seu estat des de un principi? A veure si estava viu i l'únic que esperava que li fesis una revifada.
Petons.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
