| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Samuel
|
|
| |
TZU-JAN
 dissabte 4/juliol/2009 - 06:45  1277  7
(Naturalitat)
Dins el taoisme xinès, tzu-jan és un estat ideal de l'existència humana resultat de viure en completa harmonia amb les forces de la natura. Els taoistes, veient que tot en aquest món té el seu estat natural, s'esforcen per atènyer un estat de completa espontaneïtat per tal d'esdevenir el que la natura ha previst que siguin. Com a conseqüència, la vida arriba a ser extremadament simple; i coses com la vida o la mort, la salut o la malaltia, s'accepten com a parts indefugibles del cicle de la natura, la qual fa i desfà el món de manera constant. El ser humà ha de decidir portar la seva existència en avinença amb les forces de la natura, tal com ho fa la resta de l'univers. Per aconseguir-ho, el millor que pot fer és observar el món canviant que hi ha al seu voltant, i després sotmetre's al destí abstenint-se de lluitar contra poders que són més enllà del seu control.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Samuel |
Progrès vs. Natura
Sunday, July 5th 2009, 10:11 AM
D'acord en que, des del punt de vista humà, no podem quedar de braços creuats mentre veiem que les coses evitables provoquen malvestats, però em pregunto quin és el nivell òptim de civilització que seria desitjable assolir, sempre i quant s'hi pogués posar un límit, cosa que dubto. Si no és així, si no podem posar límits al progrés, hem d'acceptar que la civilització tècnica en la qual vivim continuï avançant, amb totes les avantatges (procurar evitar les coses evitables) i tots els inconvenients (allunyament progressiu de la natura). Tal com dius, l'equilibri és difícil, però és que l'equilibri ja ho té, això; sempre oscil·lant... :-)
P.S. Aquest blog és molt poc interactiu en el sentit d'escriptor-moderador. No puc esborrar cap comentari que la gent faci. :-(
|
|
Mikus |
M'agrada la descripció
Saturday, July 4th 2009, 10:01 PM
Realment, crec que per ser del tot feliços i trobar-nos a nosaltres mateixos,
hauriem d'entendre que no som nosaltres (els humans), el centre de res. Les lleis de la natura i el pas del temps ens fan concients de la poca importància que tenim en el resultat de l'evol·lució. Som Part de la natura, del procés espontani de la evolució, som una flor més d'un jardí que reneix després de morir.
El que vull dir, és que comprenc el què dius, el que els Taotistes valoren.
Som part de la mateixa existència, som tan vulnerables com un insecte, delicats com una flor, dependents de l'aigua i fills del sol.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
