Benvingut/da al meu bloc!

msanc ha escrit 32 articles i te 504 comentaris. L'últim article ha estat fet el 24/10/09

perfil de'n(na) msanc | àlbum de fotos de'n(na) msanc

eh... quin és el problema?

Tuesday, July 7th 2009, 11:31 AM

Ja em perdonareu però no sé veure quin és el problema. Que el model de família ha canviat? Que ja no n'hi ha un de sol? D'acord. I? Els nens i nenes continuen tenint família independentment del gènere i nombre de membres que la conformen. Ells pintaran aquells membres que per afecte i/o freqüència de contacte consideren família. Actualment són legió els nens i nenes que no tenen un perfil de família tradicional. No ho viuen com una anormalitat. Tret, i aquí està el problema, que els adults que els envolten sí que ho visquen com una cosa rara.

I tan que ho som.

Tuesday, July 7th 2009, 6:15 AM

Hola guapa, sovint també penso que a les escoles fan unes preguntes que deunidó, tal com són les coses avui en dia se les podrien estalviar, perquè els meus fills també ho tenen complicat, de totes maneres ells sempre simplifiquen i acaben pintant el que els sembla no creus? penso que els fills de familia " complicada" saben molt bé com sortir-se´n més que tu i jo segurament. Crec que el més important és que es sentin valorats i estimats tan li fa el lligam familiar. El meu fill de 16 anys en fa més de quatre que no es parla amb el seu pare per alguna cosa serà i quan li van demenar que el dibuixes va dibuixar un orangutà enfadat plè de sang després el van fer anar el psicoleg perquè el dibuix era massa violen que vols, el nen s´estava desfogant perquè estava molt enfadat amb el seu pare.
Penso que les escoles potser haurien de canviar una mica, buscar altres dibuixos.

Tot això...

Tuesday, July 7th 2009, 5:45 AM

venia arrel d'una conversa que vaig escoltar entre el meu fill i un amic seu. El meu fill intentava fer-li creure al seu amic, que el seu tiet era l'altre nen que jugava amb ells, l'amic no s'ho creia i el meu fill li deia:
- Que si, que és el meu tiet, perquè el meu avi es va enamorar de la seva mare i es van casar i per tant, ara, la seva mare és la mare de la meva mama i ell és el seu germà i per tant el meu tiet.......

I és clar...l'amic...no s'ho va creure...

Aish......

un petó

hmmmm

Tuesday, July 7th 2009, 4:37 AM

Jo estic d'acord amb en Quim: el model de família que funciona és el que té amor, i punt!
Si té un model tradicional de pare i de mare esta bé, com si té 2 pares, i 3 mares! Cal despertar-li la inteligència emocional per que esculli el millor de cada model i que es faci el seu, no?

Abans hi havia moltes coses que no estaven ben vistes però afortunadement ara son normals. Com s'entendria una familia on els pares no s'estimen? això és un model bo? El que no era normal era el d'abans!

No val la pena amargar-se la vida pel "què diran", cadascú té només una vida per estimar i ser estimat!

hola

Tuesday, July 7th 2009, 4:27 AM

home, jo crec que sou una família i tant que sí, si n'hi deu haver de families "correctes" de cara al públic i després estan plenes de merda, l'un que va amb pepes , l'altre que va amb l'amant...ja m'entens, millor ser una familia com la teva que anar amagant, imaginat que seguiu junts però ell va amb la novia d'amagat i tu amb l'altre d'amagat i l'avi fentveure que no té novia...uf quin rollo!

;)

Monday, July 6th 2009, 4:59 PM

Els lligams no els fan ni el parentesc ni la obligació, les relacions sanes i carregades de generositat aseguren uns vincles extraordinaris, que importen les paraules???

LA PERFECCIÓ NO EXISTEIX

Monday, July 6th 2009, 3:56 PM

Cert és que el conjunt és totalment atípic, pero com bé saps el que més hicompta és el fet que l'afecte, l'ajuda i el ser-hi primordialment ell ja ho té. De fet és millor aquesta atipicitat que la tipica familia estructurada com "Deu mana" i que en realitat es una parella on s'ha perdut el respecte, l'amor i la complicitat. Baja clar exemple de més d'una relació erroniament típica on tot penja d'un fil que s'endiu que diran...

Eiii que ho estas fent de PM, val!!!! Anim i segueix aixi, jo si torno a ser petit vull una mare com tú.

Un petonasssss

estic segura que si

Monday, July 6th 2009, 2:18 PM

que sou una família i ell ho viu així. Es cert que les escoles haurien d'anar deixan't de fer aquesta activitat, dibuixar la famía portar foto de tota la familia, fer arbres genealògics, perquè potser aquesta és una activitat antiga, com antic ha quedat el model de família únic.
Tu en comentes un cas, però hi ha nens a l'escola dels meus fills que només tenen mare, una mare que va optar per ser-ho sola, o que tenen dos pares, els nens adoptats per una parella gai i així podriem continuar.. no entenc perque això no es revisa.... a veure si haurem d'agafar a les señus de primaria i dir-los..... al conseller d'educació vas .... ;))

·

Monday, July 6th 2009, 12:58 PM

Això el farà ser de mentalitat més oberta, segur.



Altrament, haig de dir que la teva fa pinta de ser una família divertida. :-)

eh!!!

Monday, July 6th 2009, 8:59 AM

Però què dius?!!! Mira... primer de tot estic segurissima que el teu fill enten el què tu li expliques...I no crec que sigui cap mena de dificultat per a ell fer un dibuix de la seva família, perquè és igual com sigui...mentre ell sàpiga que l'estimeu i ell us estima a vosaltres, per ell és el què compta! I com bé diu en dopo...potser en un foli normal no li cabrà tot el dibuix...i amb els seus companys, tot orgullòs podrà explicar com és la seva mare i la relació que té amb la seva ex-parella, com és el seu pare i la seva xicota, i lo bé que s'ho passa amb l'avi i la seva dona i que coi...!!! pot fer dentetes d'un tiet amb el què pot jugar tots els dies!!!!!
Jo soc una micona com la Quima...en els meus dibuixos de quan era petita...podia comptar la família amb els dits de les mans i...el pitjor...és que cada vegada s'han anat reduint...

Res bunika... que segur que ell n'estar molt orgullòs i us estima molt.
Un petonassssuuuuuuu!!!!

I...

Monday, July 6th 2009, 8:57 AM

Quina família no és complicada? Però no per això es deixa de ser família,no?

!

Monday, July 6th 2009, 8:17 AM

Es envejable que el teu fill vegi al teu ex, a la parella del seu pare, a la parella del seu avi, i al teu germenastre, no com a part de la familia, si no com a "LA FAMILIA".
I ho ès, perque la familia et toca, i no la pots triar, msnac, en canvi, "LA FAMILIA" alló que un enten com familia, a moltes cases ès petita... perquè a mi mai m'han fet dibuixar la meva, pero lo que jo entenia per familia amb 8 anys, en el meu cap, en formaven part 5, els meus pares, el meu avi, i el meu germà... i avui, en seriem 8, i creu-me que cap d'ells estaria repetit!
un petó enorme, i felicitats per aquesta GRAN FAMILIA!

Collonades!

Monday, July 6th 2009, 7:51 AM

Obviament no és el clima ideal però diuen que el clima ideal no existeix. És clar que sou una familia. La sang és la familia. Això no canvia. Hi ha algunes families completament unides i moltes que no, però el que no canvia és que el teu germà és el teu germà encara que no vulguis. La relació que hi puguis tenir és "otro cantar" i això és el més important: la relació.

Tu segueixes essent sa mare i la resta hi té el vincle que hi té, falta que la gent tingui prou sentit comú per estar a l'altura del lloc que ocupa en l'organigrama i si és així la resta no importa tant.

pos mira

Monday, July 6th 2009, 7:47 AM

serà millor com ho té ara,que com ho podria tenir si tu i el teu ex seguissiu junts a desgana.I sobre el seu avi tinc clar que un net si veu que està feliç de la resta ni se n´adona,lo del germanastre ja veus tu com si fossin cosins que juguen,en definitiva un simple dibuix no pot configurar cap problema,com a maxim el que li pot passar es que no li capiga dintre una dina 4 tota la gent que l´envolta i l´aprecia...

..hi ha..

Monday, July 6th 2009, 6:23 AM

..escoles i escoles... i dins de cada escola... mestres i mestres... ( i potser algún d'ells amb certa dosi de "incorrecció politica" per dir-ho en plata..)

....i en el meu cas, acabo pensant que potser en fem un gra massa del fet de tenir families atipiques.. segurament el nen no li dóna tanta importància...i en el meu cas (potser estic de sort) no afecta de cap manera negativa ni la seva integració ni el seu rendiment...

... i per cert, els meus records d'alguna manca de integració de infant ténen a veure més en ser l'ultim de portar pantalons curts o de jugar fatal a futbol més que cap altre cosa...

jo diria que tot és normal...

Monday, July 6th 2009, 6:18 AM

o anormal... però només allò que transmetis serà el que de debó importarà al nen. I segur que sentir-se estimat és més valorat que viure en una família prototipus amb la variant de pare alcohòlic, mare emocionalment dependent i altres grans escenes de la humanitat familiar.

Les famílies més sanes que tinc a prop estan formades per unitats d'amor independent que volen relacionar el seu amor entre elles, i inclouen llaços de sang i no, i fins i tot altres espècies i sexes i gèneres diferents.

I potser fer dibuixar una família també és una manera de veure on s'auto-situa el nen dins d'aquesta unitat, si al centre, al costat o al darrera o fora d'ella.
;)

Suposo que tens raó, cetic...

Monday, July 6th 2009, 6:05 AM

i suposo que els nens de famílies atípiques, com el meu, s'han espavilat abans i veuen la realitat del món abans que els que viuen en un món de cotó fluix...
nuse....ja es veurà...
un petó

no crec...

Monday, July 6th 2009, 5:59 AM

que sigui cruel si el nen no te res de que avergonyir-se.

Ara si els pares ja li trensmetem qua allo no es normal, ni bo ni res de res perque no acceptem nosaltres, els pares, la realitat llavors si que es cruel, pero no pels profes....sino pels pares....que potser encara no saben que no accepten el estandart catolic de familia.....

pero si noslatres creiem en el que fem es com si un nen porta ulleres i els altres no...raru?.....raros tots!!!! els qui han d'apendre mes son els nens que troben allo extrany que no pas els que representa que ho son.

Perque a la llarga.....mes val apendre a veure coses no "normals"....

Sí, si...mql..

Monday, July 6th 2009, 5:55 AM

però encara no entenc perquè a l'escola et fan dibuixar la teva família...i esperen que dibuixis la "família normal" o els hi demanin que portin fotos del seu papa, mama, avis i família feliç en pleno....és cruel, no????
un petó

catxins...que s'ha cortauuu

Monday, July 6th 2009, 5:55 AM

doncs que la veritat es que viure amb tants punts de vista diferents sobre la vida no fa mes que empenye't a buscar el teu doncs la bigamia pare-mare es molt simple per entendre la complexitat de maneres de veure i viure. Encanvi, per mi, que hi hagues tant de follon sempre ha estat un fet mes que interessant pel meu creixement....

i d'amor...l'amor poc te a veure amb estructures catolicas de familia....que a mes el tema famili convencional es molt catolic i no es practica a tot arreu de la manera que coneixem.....

segurament mql...

Monday, July 6th 2009, 5:52 AM

jo ja vinc de una familia un tant particular....i la veritat es

.. de fet..

Monday, July 6th 2009, 5:46 AM

....pels nostres nens tenir una familia així es la normalitat ..... sempre ho han viscut així.... potser hi donem massa voltes.....

evidenment q si!!!

Monday, July 6th 2009, 5:40 AM

Es clar q sou una familia, i amb l'afegit de q no nomes us heu conformat amb la q us venia donada, sino q tb la heu triat.

Visqueu-la amb normalitat, i felicitats

mmmmm

Monday, July 6th 2009, 5:38 AM

La familia... és qui l'estima, n'estic segur que sou molts que l'estimeu!!
L'únic important es és que ho noti!! :-)
També estic segur que companys del teu fill han dibuixat el pare o la mare molt i molt petits de tamany, o no l'han dibuixat... en canvi viuen amb una "familia perfecta"...
L'unic que t'ha de preocupar, es quel teu fill sigui feliç i es senti estimat!!

..dificil resposta

Monday, July 6th 2009, 5:14 AM

...som peces d'un puzzle, el problema es que encara no ens hem colocat a llòc i ni tan sols no sabem si encaixem, o si som peces d'un altre joc desconegut...o si haurem de inventar-nos el nostre propi jòc amb les peces que tenim... o si finalment serem peces sobreres...

.. un petó també...

aixo

Monday, July 6th 2009, 5:09 AM

depen del que sentin els que representen la seva familia...i si volen ser-ho suposo....jo es que ja vinc de una familia divertida...i vaig camir de formar-ne un altre i com tot te aventatges i inconvenients...pero no es cap trauma no.....

Maig

Abril