| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de msanc
|
|
| |
A tu què et fa feliç?
 dilluns 20/juliol/2009 - 08:14  1395  15
Segurament més d’un s’ha sentit desubicat, fora de lloc, situat allà al mig i sense saber ben bé perquè hi és, ni què fer. Feia molt temps que no em trobava situada en un lloc tan mundà i el retrobament m’ha fet reflexionar sobre el sentit de la bellesa i posterior vellesa.
Mirava al meu voltant i tot eren somriures, dents blanquíssimes, llavis ben perfilats, dones i homes perfectament empolainats; talons de pam i mig i...res d’entrebancar-se, no, no, pas ràpid i ferm (no cauen mai?), faldilles curtíssimes sobre cames llarguíssimes i...a sobre...pell morena, he dit morena? no, no, negra (es passen tot el dia al sol?) i com si fossin de metall, per a més inri, brillaven!!!!! (deu ser la crema, no?); i el pentinat...aish el pentinat, no entenc com es pot anar tan ben pentinat amb el vent que feia, cada pel al seu lloc, deu ser que la seva queratina te ordres estrictes de tornar a la posició inicial!, perquè sinó, no ho entenc.
I jo...allà al mig, amb les meves sandàlies de muntanya, el meu pantaló curt, la samarreta de cotó, la pell cremada pel sol després de passar-me tot el matí caminant i el meu pentinat...ufffffffff, un pel cap a cada costat... ja em puc passar tot el matí amb el assecador que...quan hi ha humitat, es transforma en un motxo, no hi ha remei.
I després de tot, em pregunto, què és el que fa que una persona se senti incòmode al mig de tanta perfecció? Segurament és que, com que no sóc perfecte, em trobo bé dins de la natura, envoltada d’arbres amb una branca cap aquí i una altra cap allà, pedres amorfes, al mig d’onades amb moviment aleatori, trepitjant fang després d’una tempesta, plena de picades de mosquit (bé...això tampoc) i... el que més em va sorprendre de tot, és que decideixo ocupar el matí caminant i trio un camí meravellós, amb molt de desnivell, això sí, però preciós i...on era tota aquella gent???? No vaig trobar ningú en les 3 hores de camí. Ningú. I quan torno al lloc de partida...allà estaven tots, torrant-se al sol, bebent i rient i jo...suada, despentinada, bruta...però feliç, suposo que com ells, no?
Però què passarà quan arribin a la vellesa? Sempre he pensat que moure el cos hauria de ser una filosofia de vida comú a totes les persones, per arribar a gran amb un mínim de mobilitat i fortalesa, no?
Un petó
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
rdk |
Eiii
Tuesday, July 21st 2009, 2:46 AM
Muntanya ummm, platja ummm, pills ecsss, q cabronaaaa!!! has anat a corsega???.
Ara be, la penya maqueaaa q dius la pots trobar a qualsevol dels "refus guardats" (Hotels estivals de muntanya), del nostre no menys pijipais.
M'alegro de q hi vagis a gaudir-sentir.
Ahhh, q tu no arribaràs a vella!!! jajaja, Q si q si, i segur q amb mes salut q moltes-s
|
|
msanc |
Erratica...
Monday, July 20th 2009, 12:59 PM
No vull fer mala propaganda....només et diré que estava en un lloc ple de natura impressionant, paisatges divins, camins entre boscs, platges de somni, de sorra fina i aigua color turquesa, però...plens de civilització sintètica, com dius tu. Si algun dia torno, em buscaré una caseta en un poblet sense quasi civilització, que vaig descobrir a dit després d'agafar un bus que no ens recollia fins la nit i que, quan el vaig veure vaig pensar, que coi farem aquí fins la nit???? però a mida que passava l'estona em sentia reconfortada amb tanta bellesa inanimada.
un petó
|
|
bugy |
hola guapa
Monday, July 20th 2009, 12:28 PM
Sempre, he pensat que és millor tenir cura de moltes més coses que l´especte físic, perque la joventut i la bellesa passen. Espero, si hi arribo a vella tenir la motxil.la plèna de moments feliços,com una banyada compartida a la llum de la lluna, com aquella abraçada que et fa oblidar on ets, els somriures, les cares de felicitat meves , les xerrades amigues, la bellesa de la natura, el mar,veure creixer les meves flors, els meus fills, cantar, ballar,seduir, passejar,jugar,riure...
I moltes més coses que puc assaborir (com diu en dopoulos ) després d´haver passat moments molt xugos, també.
|
|
quim_c |
penso.....
Monday, July 20th 2009, 10:57 AM
...........que la felicitat, es una utopia, es com la pastanaga que anem perseguint i mai aconseguirem, i si la aconseguissim malament rai, normalment es sentim millor fent "el cami" no pas "el cim". Els humans sentim, be o malament........la felicitat sería el Fi.
Com em sento be?, ........xerrant, badat, llegint, follant (depend amb qui),
"creant".....
|
|
misselvis |
hola
Monday, July 20th 2009, 9:46 AM
ufff aquesta gent no pensen en la vellesa, crec que potser pensen que no hi arribaran mai, ara creuen que són una raça superior tots tant guapos, joves i amb peles, el que els passarà quant arribin a vellets és que s'ompliràn d'implants per tot arreu i s'estiraràn per quedar tiessos com un raba, això en el cas que tinguin pasta, i el que també els passarà serà que com que viuen per agradar i ja no se'ls mirarà ningú (si no és pagant)es moriràn sols i tristos tot mirant-se fotografies de quant eren joves i la vida per ells era bonica, i sí, si et mous sempre tens molta més qualitat de vida, fixa't en aquella dona de 80 anys que era trapecista sembla de goma, ah! i a mi em fa feliç mirar-me al gat, dormir, passejar per la natura, banyar-me al mar, fer l'amor, menjar fruita....petons!!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
