| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Ahir vaig morir
 dimecres 22/juliol/2009 - 04:15  2132  20
Ahir vaig morir, i tot just expulsat el darrer alè ho vaig entendre tot. Quina putada!
M'adono que hagués volgut escriure molt més del que he escrit. I intentar fer-ho públic, d'alguna manera. Per satisfer el meu ego, potser... o per explicar al mòn sencer el meu punt de vista, o les meves limitacions literàries.
M'adono que hagués volgut conèixer molta més gent de la que he conegut. Gent de molts llocs diferents, de mil ètnies diferents, amb mil idiomes diferents i cadascú amb la seva casuística.
M'adono que hagués volgut viatjar pels quatre (o eren cinc?) continents. Conèixer tots els racons pels quals valdria la pena patir trasllats durs, amb trabes, accidents i, per qué no?, trobades inesperades pel camí.
M'adono que hagués volgut fer un esforç més important per trobar plaer en aquelles coses en que no li he trobat: anar a la platja, el menjar japonés, les opinions contràries a les meves, passejar, la gent vaga, els mercats de barri, la pluja d'estiu, els mosquits...
M'adono que hagués volgut parlar menys de la vida política i més de la vida a seques.
M'adono que hagués hagut de dedicar més temps a fer allò que m'agradava. Passejar per la muntanya, fer excursions, jugar al que sigui, follar, guanyar en tot, beure fins a perdre la conciència.
M'adono que hagués hagut de relativitzar els errors que he comés. Aquella hòstia mal donada que em va fer més mal a mi que al qui la va rebre, aquelles banyes mal posades que em van fer més infeliç a mi que al cornut, aquella borratxera que va acabar en batalla campal, aquella noia a qui no vaig saber dir que no quan tocava enlloc de fer-ho quan ja érem suats al llit...
M'adono que, fet i fet, la meva vida no ha estat del tot plena. Que hi ha mancat quelcom que no arribo a esbrinar que és.
Però ara ja he mort, i no puc fer-hi res per solucionar-ho. Potser en la propera vida... potser puc tornar en format esperit (dels bons) i aconsellar als que m'importaven en vida de com els convindria de viure, tot i que de petit ja em van ensenyar allò de no ficar el nas en la vida dels demés....
Ahir vaig morir, i tot just expulsat el darrer alè vaig entendre el que significava viure. Quina putada ser tant tonto d'adonar-me'n tant tard!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
jajajajja!!!
Thursday, July 23rd 2009, 4:02 AM
Efectivament, no duc la contraria per putejar... només ho he fet molt poques vegades... i només per sobreviure... aquí expresso coses per arribar una mica més lluny en el replantejament de les idees que ara m'aguanten i, sobretot, dels paradigmes que em proporcionen els marcs de pensament... m'encanta construir castells efimers, móns possibles i formes de relacionar-nos diferents... i per aquest motiu em calen idees noves i aportacions que no puc treure de dins meu... per això, i si t'hi fixes bé, et dono la raó més sovint del que et sembla, acceptant que, malgrat que amb expressions diferents, només volem viure de debó una estona més.
Per això (i per l'evident diferència entre anar d'excursió i passejar que m'has aportat no pq tu no ho tinguessis clar, sinó pq el meu paradigma no ho contemplava) el meu retorn admiratiu, un cop més. I un petonassu.
;)
|
|
arale |
I ...
Wednesday, July 22nd 2009, 5:01 AM
... no podria ser q....
ahir, no vas morir, vas començar a viure i tot just mentre entenies q significava viure, amb el darrer o ...potser era el primer alè de vida?
No serà q has canviat d'estat?
Mira, sigui com sigui te n'has adonat, q n'hi ha q ni en vida, ni en mort, ni en somnis , se n'adonen compte de les coses....
P. D. : Si tornes en plan espíritu maligno, no serà q seràs més domniet del q ja ets? jijiji
:-P
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
