| |
Hem dic Joan (Part 1)
 dimecres 12/agost/2009 - 07:02  970  3
-!!¿Que vol dir que no vols fer la mili ?!!
-¿I perque no?, no vull que ningu m'ensenyi a matar ni...
-!! Maricón !!, !! Covard !!. Vaja inútil de fill que tinc... si de entre tots els espermatozoides, tú vas ser el más rápid, como devien ser els altres ...ets una vergonya.
I dit aixo, l'home del uniforme blau cubierto de grasa, va pegar una patada entre les cames del noi, amb tal força, que es va quedar somicant, doblegat a terra.
Una vegada mes, aquestes paraules resonaven en les orelles de aquell noi de tan just 12 anys. El seu nom es Joan, i el seu pare, como tots els divendres, había tornat altre cop borracho despres de traballar. Mentres estava tumbat a terra, cercava amb la mirada la ajuda que mai vindría de la seva mare o hermana, elles siempre li deien "es la seva forma de estimarte, ho fa per es teu be"... ¿aixi estima un padre a un fill? Mentres, ell no paraba de comentar que era una decepció com a fill, que tant de bo fos mes como éll.
Les dues dones de la casa el respetaven masa. Donaven per fer que un dia, en Joan seria una copia idéntica de el seu pare, "el nen estudiara ingeniería mecánica i heredara el taller de son pare" deien plenes de orgull. Segurament ignorant que cada día, a l'escola, demanava llibres sobre el cos huma a la bibliotecaria. "Ja es hora que començis a ser un home, com jo",li cridava el seu pare.
Pero, ¿que es ser un home?, en la seva ment infantil pensaba "tinc testicles i penis, i una nena de la meva clase m'agrada, ¿no es aixo ser un home?". ¿Que es ser home?, ¿es beure cervessa?, ¿es anomenar gilipolles o imbécil a tots els que no pensin com jo?, ¿era presumir de saber que les dones han de estar siempre a la cuina?, ¿era saber que cuants mes diners guanyo mes important soc i mes puc humilliar a els altres?... es una pregunta extranya ¿que es ser home?. En la seva immadura ment de nen, es sentía inútil i estúpid per no ser capaç de comprendre-ho, mentras les llágrimas corrien la seva cara i seguía estirat a terra, adolorit i amb ses seues mans entre ses cames per aliviarse el dolor.
A mes de 500 kilómetros de casa del Joan, estava passant algo pitjor.
------------------------- ------------------------- ------------------------- ---------------------
José pujava les escales de el seu bloc de pisos completament borracho, fumant i cantant. Eran casi les 12 de la nit. José passava dels 120 kg, el seu cap l'había tornat a deixar en evidencia per arribar tard a treballar, el suor de la seva naixent calva feien que les seves ulleres patinasin en el seu nas de garfi. Anava brut i borracho, pero feliç. Es sentía el rei de tota la ciudat, i es que cuant un es el germa del advocat Ernesto Domanante, es creu intocable. José va obrir la porta d'un sol cop, cridant mes que no parlant, despertant al seu fill Luis, de tres anys. Mentrestant, la seva esposa Ana, en veurel altre cop en aquest estat, va ressar per a que la feina de tot un día de netejar la casa i tenir cura de en Luis, fos del agrat del seu marit aquell cop.
- !! Ana !!, ¿quien ha estado hoy en la casa?.- Va preguntar desconfiat en José, mentre encara recuperava l'ale de pujar les escales.
-¿Cómo ?, nadie cariño. He estado trabajando, limpiando la ...
José li va donar un cop amb el revers de la ma, deixantli marcats a la galta els seus enormes nusos.
- !! No me mientas puta cabrona !!, seguro que aquí has estado follando con otro hombre, !! ZORRA !!. ¿Y tú qué coño vas a saber que es trabajar? YO estoy todo el día trabajando. Tu eres una maldita inútil perezosa... se quedaría contenta tu familia de paletos cuando te saque de su casa.
Reprimint les llágrimes, Ana no va dir res. Es va incorporar per tornar a ficar al llit al petit Luis, que guaitva el seu capet per la porta del pasadiss.
José es va deixar caure en el sofá, i va mirar a la seva esposa amb un somriure lasciu i groller a la cara. Tot i que borracho el seu cos no reaccionaba igual, la seva ment volia una mica de diversió.
-Ana, ven al sofá y bájame los pantalones.
-¿Puedo acostar primero a Luis?
-Déjale... que mire, que aprenda. Eso le fortalecerá el carácter.
-P...Pero tiene solo tres años...
-!!¿Y porque cojones no lo has acostado todavía?!!... eres una cerda desagradecida, una perezosa. Te digo que VENGAS.
Ana es va acostar, i el seu marit li va donar un violent cop de puny a les costelles, just per damunt del fetge. La dona va quedar doblegada a terra, gemegant i recuperant l'aire. Mentres, José es posava dret com podía, es va baixar la roba interior i es va deixar caure de nou al sofá... babejant de la expectativa del que pasaría a continuació.
-Ana, ven- i ella, com va poder, es va acostar es va agenollar.
CONTINUARA.
|
Contactes
Registra´t
