| |
DONAR VIDA A LA VIDA
 divendres 14/agost/2009 - 12:27  1298  4
Un nou conte.. que m'agradaria compartir
En un llunyà paratge de sol i de pau, es trobava un escriptor de nomeni Cronom que vivia al costat d'un petit poblat de pescadors. La seva vida era tranquil·la i de tots era conegut que gaudia del respecte i l'estima de les persones que ho coneixien. Cronom, amant dels silencis i de la contemplació de la naturalesa, totes els matins solia caminar a l'alba per la riba del mar, observant el disc solar que ple de vida i força li enviava les més belles inspiracions. Va succeir que un dia, aparentment com tots, trobant-se passejant per aquella deserta platja, de sobte, va albirar a una jove que, pels seus moviments, semblava estar ballant sobre la riba. A poc a poc, conforme es va anar acostant, va comprovar que es tractava d'una bella noia que recollia les estrelles de mar que trobava en la sorra i, les retornava a l'Oceà amb gràcia i lleugeresa. "Per què fa això?" Va preguntar l'escriptor una miqueta intrigat. "No es dóna vostè compte?" Va replicar la jove. "Amb aquest sol d'estiu, si les estrelles es queden aquí en la platja, s'assecaran i moriran." L'escriptor no podent reprimir un somriure, va contestar: "Jove, existeixen milers de quilòmetres de costa i centenars de milers d'estrelles de mar... Què aconsegueix amb això? Vostè només retorna unes poques a l'oceà" La jove prenent altra estrella en la seva mà i mirant-la fixament, va dir: "Tal vegada, però per a aquesta ja he aconseguit una mica..." i la va llançar al mar. A l'instant li va dedicar un ampli somriure i va seguir el seu camí. Aquella nit, l'escriptor no va poder dormir... Finalment quan va arribar l'alba, va sortir de la seva casa, va buscar a la jove al llarg d'aquella platja daurada, es va reunir amb ella i, sense dir ni una paraula, Va començar a recollir estrelles i retornar-les al mar.
"De vegades no fem res... perque creiem que el que podem fer es poc"
|
| |
|
Contactes
Registra´t
