| |
CANALLES
 dijous 3/setembre/2009 - 01:59  469  1
Es mitja tarda. Fa calor, però de tant en tant un airet fresquet entra per la finistra i m’acarona la pell sensualment. Estic sol a casa. La meva dona ja treballa, la meva filla gran diu que es amb les seves amigues (algún amic tindrà, ja ) i la meva filla petita és a la casa del davant amb les seves amiguetes. Només m’acompanya la gata que ronca entaforada a sobre de les mantes dins de l’armari. No cal dir que la deixo roncar tan com vulgui, ja que jo reclamo el dret universal a roncar.
Escric.
En aquestes el timbre em treu dels llimbs i en duu a la porta. Es el senyor Magí. En Magí no només és el pintor més reconegut de Santa Coloma de Queralt, sinó que es un dels millors paisatgistes de Catalunya. En Magí no només és un home d’església sinó que remena les cireres en l’arxidiòcesi. En Magí, finalment, és una de les poques persones d’Unió a les que respecto i admiro, entre d’altres coses perquè les seves idees i el seu compromís són seriosos, coherents i contrastats. Té 85 anys i ara mateix, tot i que es montinià i partidari del Concili Vaticà II, Ratzinger no li sembla malament perquè al final, diu, els kumbaiàs volien convertit les esglésies en cases de barrets. No sé.
- Què puc passar?
- I tant, home que us passa?
- Tinc la casa plena de canalla i ja no puc més....La teva filla petita també hi és, ehhh...Em sembla que és l’única que no crida.
- Passeu, passeu, que casa meva és casa vostra si es que hi ha cases d’algú...
- Ehhhh?
- Res home, us trobeu bé?
- Vinc a refugiar-me. Es que tenim a casa la canalla de les meves filles, la de no se quats cosins i no sé quants amics i, mira, la meva dona encara respón però jo ja no estic per aquestes coses...a, més, si algún es porta malament no li puc pegar un ventallot, que encara vindria son pare o sa mare a demanar-me explicacions, començant per les meves filles.
- Anem endarrera, ja ho diuen els d’Unió.
- Tu te’n pots fotre tant com vulguis però hi anem. El meu pare hagués fotut un cop de puny sobre la taula i tothom a arreglar l’hort.
- Ara qui mana a casa és la canalla...
- Quan no és el gat, jo crec que el gat li mana a la canalla, a casa vostra no passa?
- I tant, el gat és qui duu el bastó de mando.
- I encara sort que els gats són de dretes.
- L’únic animal d’esquerres que conec són els socialistes.
- Ei, i el vostre profeta que va dir allò de “preneu i menjeu-ne tots...”
- Noi, una mica de respecte...
- Voleu prendre alguna cosa? Ametlles garrapinyades, ratafia?
- No, que la meva dona diu que no en puc prendre...
- No fotem, un reaccionari com vos fa cas del que li diu la dona?
- A veure, noi, que les dones a aquest país han manat sempre...Bueno, va posam una mica de ratafia i quatre ametlles, però no li diguis a ningú, ehhh
- Voleu escoltar una estona de música? Bach? Chopin?
- Tens alguna cosa de Cant Gregorià?
- Escolteu, voleu dir que aneu bé? Una cosa es ser reaccionari però tant...
- Noi, tu de música no en saps res. El Cant Gregorià és la base de tot...
Li poso el primer CD que trobo de cant gregorià i al cab d’una estona el senyor Magí es queda adormit. Jo em relaxo. La gata badalla. La veritat és que el cant gregorià tampoc no està tant malament...La marinada continua sent sensual. I la ratafia i les ametlles garrapinyades són delicioses.,
|
| |
sarralenc |
Què bé!
Thursday, September 3rd 2009, 3:20 PM
Un relat fresquet com la marinada
i deliciós com la ratafia amb les ametlles garrapinyades.
Empatitzo amb el senyor Magí, però mai d'Unió.
CDC passa, Reagrupament també, ERC,,,uff abans sí,
¿perquè no tenim un "Anarquisme Indepedent de Catalunya"?
(pst. ¡calla, que si ho sap en cetic...ai ai ai)
No paris Persi! Gràcies i
una abraçada
|
 |
|
Contactes
Registra´t
