| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Rucs a cavall
 dissabte 5/setembre/2009 - 05:24  563  6
Pel Sarralenc i pel Renills
Baixo a Barcelona a donar una ullada al despatx i a donar quatre instruccions a la secretària. Tot està en ordre. La sensació es que, quan menys hi sóc, millor funcionen les coses, que si no hi fos gens, funcionarien de forma òptima.
De tornada, anem a Vila-rodona on les meves criatures volen anar a muntar a cavall. Sa mare no pot muntar perquè porta faldilles i les nenes em diuen que si jo no pujo elles tampoc.
Li pregunto a l’encarregat si no em carregaré la columna vertebral del cavall amb els meus cent quilos i em diu que no, que tranquil. Penso que encara que no me la carregui, quina putada pel cavall l’haver de suportar-me! Quins pecats de la seva anterior vida deu estar purgant?
Per a poder pujar dalt del cavall em porten una escala i, tot i així, la feina es meva i això que el cavall s’està quiet, ressignat a la seva sort. Es un cavall d’un marró clar bellíssim que enmig del front té una clapa blanca com de neu. Té una mirada trista que em fa pensar en aquell tristíssim conte de Tolstoi del cavall que fou campió de carreres i que, a l’arrivar a vell, esdevingué maltractat pels seus amos...
Quan ja sóc dalt del cavall, amb els peus als estreps i les mans a les regnes l’instructor s’adona que s’ha oblidat de posar-me el barret. Me’n porta un però no m’entra però me’l deixa més o menys posat: serà molt que caigui.
Darrera meu monten les meves filles en dos cavalls més petits. Es tracta d’anar donant voltes al pas i al trot. L’instructor em diu que li he de demostrar al meu cavall, que es diu Renills, qui mana i li he d’etzibar patades a la panxa.
No.
Aquest cavall ja em du a sobre sense que jo li hagi demanat el seu parer, que em puc imaginar perfectament quin seria ( el mateix que el meu si un tipus amb la mateixa proporció de pes em volés muntar a mi, no et fot? ), com per a que jo ara em cregui legitimat a donar-li patades a l’estomac.
No.
A més a més, si en Renills, en un atac de dignitat i d’emprenyamenta més que justificada, s’encabrita i em fot a terra, hauré d’acatar la seva sentència sense cap mena de recurs.
Tothom s’ho ha passat molt bé. Abans de marxar li he pogut donar al Renill unes quantes garrofes i l’he pogut dutxar. Segur que no l’he compensat pel meu pes, ni pel seu esclavatge, però al menys li he donat una mica de tendresa, una mica de comoditat.
De tornada, Vila-Rodona, el Pla de Santa Maria, Cabra del Camp, Sarral ( Sarralenc, una abraçada molt forta ), Rocafort i Santa Coloma. Es va fent de nit. Els cels confonen els blaus, els roses i els grisos.
Passat Les Piles, una miqueta més i atropellem un conill...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
MAGNÍFIC! Persi
Saturday, September 5th 2009, 12:28 PM
Les teues descripcions són incomparables.
Ja em poden dir de reconeguts escritors,
no exagero, jo no en conec cap que ho
faci millor que tu; potser altres sí que en trobin,
En Poesía , no diria el mateix;ni han molts, però
molts que et passen, però en prosa,...
En Pla és molt bo, però per a mi, no millor que tu.
I tu,traspues un humor fí,una modestia, un ambient
tan casolà i agradable!
Em sap greu pel conillet, segons l'astrología xinesa,
jo sóc del any del conill, sempre em porten sort i
naturalment els hi tinc un afecte especial.
Gràcies per l'abraçda, te la correspong, i per la dedicatòria,
compartida amb Renills. :-)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
