| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de chicabcn
|
|
| |
Per tu
 divendres 29/febrer/2008 - 08:33  970  2
Ja són les vuit
Al rellotje del campanar.
Ja són les vuit
D’aquesta llarga tarda d’hivern.
Ja són les vuit
I en el meu cor
Tot s’ha tornat fosc.
Sento les campanes
Cantar en la llunyania.
Sento que ja no hi ets,
Perque els meus braços
Ja no t’abracen.
Sento aquesta buidor
Que m’ofega l’ànima.
No sento el teu riure,
Les teves cançons de mitja tarda,
Les teves paraules tendres
Mentre m’abraçaves.
Sempre que puc
Torno en el temps,
Per poder tornar a viure
Tots aquells moments.
I ara,
Ja no et tinc
Ni et tornaré a tenir aprop;
Explicant-me històries d’amor,
Contes de fades
De cavallers i de pirates.
I ara,
Des de la maduresa
Et vull dir,
Iaia estimada,
Que sempre et duré arrelada
A la meva ànima.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
