| |
Un nou comte dedicat als que volen volar
 dimarts 29/setembre/2009 - 03:14  1363  2
EL VOL DE LES AGUILAS
Marahat havia complert els 22 anys d'edat, i en l'horitzó del seu cor s'estaven creuant tota classe d'idees sobre la seva futura destinació. Es donava la circumstància que, recentment, havia conegut a un grup de viatgers amb els quals havia congeniat de tal forma que desitjava ardentment unir-se a ells per a explorar i aventurar-se en països llunyans. Marahat, encara que sempre havia somiat amb fer alguna cosa així, quantes vegades havia plantejat aquesta possibilitat a la seva mare, no havia aconseguit més que pertorbar-la en el somni. La seva mare, en el seu desig de protegir al fill, tractava sempre d'esborrar els seus anhels de vol amb tota classe d'arguments i manipulacions que finalment assolien paralitzar a l'entusiasmat Marahat. El jove vivia una constant frustració, ja que estimava a la seva mare i percebia d'ella favors de forma tan generosa i incondicional que es trobava irremeiablement lligat al seu criteri i costums. Un dia, pres de dubtes i cavil·lacions, va decidir ascendir la muntanya més alta d'aquells contorns i reflexionar sobre les cadenes familiars que, encara que estimades i acceptades, sentia que li torturaven. Una vegada dalt, es va asseure al costat d'una aromática figuera i, de sobte, va sentir un somni imminent que li va fer tancar els seus ulls... la seva ment va començar a percebre una estranya escena: Es tractava d'un espècie de gallinácea que sens dubte no posseïa el do del vol. Aquesta, a pesar de les seves plomes caminava com un pollastre arran de terra. Passats uns instants, va observar com aquesta au va trobar un ou d'altre ocell que, pel que sembla, havia estat abandonat a la seva sort. Així que ho va covar amb cura fins que el colomí va trencar la pela i va néixer al món. Passat un temps, el colomí ja crescut va parlar a la seva mare adoptiva dient-li:
"Quan volaré?" I l'au lligada a la terra li va dir: "Para què vols volar? No veus el bé que vivim tal com estem? A més, si voles ja no et podré cuidar igual i en el món més enllà d'aquesta terra hi ha molts perills desconeguts... "
L'au no sabia com ensenyar-li a volar al colomí adoptat, ni sabia tan si més no com llançar-lo del niu de manera que aprengués...
Per altra banda, el jove colomí encara que reconeixia la situació, sentia una enorme gratitud cap a la mare que ho havia covat. "Sense aquest servei d'ajudar-me a néixer," es deia, "segurament estaria encara en l'ou. Encara que aquell que pot covar-me, segurament ha de també saber ensenyar-me a volar...
Tal vegada sigui solament una qüestió de temps... o bé dels meus propis esforços".
Davant l'eco final d'aquestes pensaments, Maharat va ser despertant a poc a poc del somni. Se sentia desconcertat i fins i tot estranyament alleujat, així que va decidir descendir. Alguna cosa en l'íntim del seu cor sabia que havia començat el camí del saber.
AL poc, al passar per un vessant, es van escoltar les notes d'un laúd que acompanyant la tornada d'una veu que commovent tot els seus ésser deia:
"Si vols viure com les àguiles no visquis entre gorrions"
|
Contactes
Registra´t
