| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Memòria? Pos no caigo...
 dijous 8/octubre/2009 - 02:14  2031  12
La memòria és una d'aquelles coses que només valores quan perds. I quan la tens, en canvi, fins i tot en pots arribar a presumir (¿?). Tampoc vull ser molt categòric amb això, perquè podria ser ben bé que quan la perdis no recordis per què te'n vantaves tant ni què era allò que et feia estar tant orgullós.
De vegades recordo coses. N'hi ha de bones i n'hi ha que no tant. Però el fet és que recordo coses. N'hi ha d'altres que les tinc oblidades i em sap greu. Però estic segur que hi ha alguna cosa que no recordo que tampoc em fa res haver oblidat.
Sovint, amb massa freqüència, ens aferrem als records que ens han anat conformant en les persones que som, com si fossin una part imprescindible de nosaltres mateixos. Com si fòssim nosaltres mateixos. Com si només fòssim records. Quantes coses m'agradaria oblidar i quantes coses m'agradaria no ser! Quantes coses que m'agradaria ser no recordo!
En un dels meus llibres predilectes, “La història interminable”, que el seu títol original és “Die Unendliche Geschichte” (ja sé que és una dada absurda i sense cap importància en el relat, però em feia gràcia dir-ho. És més, com que també em fa gràcia, diré el títol original d'un altre llibre del mateix autor: “Jim Knopf und Lucas der Lokomotivführer”), el protagonista, en Bastian Baltasar Bux, té el poder, en un moment de la història, d'obtenir tot el que desitja. A canvi, però, de que per cada desig que obté perd un record. Quan de petit vaig llegir el llibre em va impactar molt aquesta imatge. Durant un temps em vaig fer el propòsit de no desitjar res, no fos cas que anés perdent records pel camí i em quedés, de sobte, perquè quan m'hi poso puc arribar a desitjar molt, orfe de remembrances. Evidentment, amb deu o onze anys tens moltes coses a desitjar i el propòsit no va durar gaire temps i no vaig oblidar res. I si ho vaig oblidar, no ho recordo.
També tinc la mania que per cada cosa que recordo per primer cop, hi ha una cosa que oblido, però aquesta és una altra teoria que desenvoluparé un altre dia.
Per altra banda, tinc records que no he viscut mai. Anhels que s'han fet realitat sense haver existit. Perquè els he desitjat tant i amb tanta força, d'una manera tant vívida, que en certa manera, sense haver-los viscut, ja els he viscut. I sense poder-los recordar, formen part de la meva memòria. Recordant que recordava un desig, he recreat el nou desig fins a crear-ne un nou record... però aquesta és una altra història i convé que sigui explicada en un altre moment.
Recordo els oblits, i oblido els records. Visc allò inexistent i i moro en el passat. Com un salmó que sense haver-hi estat mai, recorda el rabeig del riu on ha d'anar a pondre els ous (sabeu la història dels salmons? Bé... ja us l'explicaré en una altra ocasió).
Un cop vaig recordar quelcom que encara no havia passat. Ni ho havia desitjat ni ho havia temut. Però ara no us vull atabalar amb aquestes coses...
No recordo res del que he oblidat i no sé si entristir-me o alegrar-me'n. Hi hauria d'haver una mena de registre on puguessis veure el que has oblidat. Però llavors no oblidaríem cap cosa i no sé si estaríem capacitats per recordar res de nou, per tant d'aprendre res.
No recordo perquè estic escrivint això. Ni tansols sé si hi ha res a recordar. Em sembla que només volia compartir una mica de les meves elocubracions al tren, de tornada de la feina.
Però no ho recordo.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
clic |
:)
Thursday, October 8th 2009, 9:50 AM
Llegia, l'altre dia, un article d'opinió que hi ha una estranya malaltia que es diu hipermnesia i nomès afecta a tres o quatre persones al món, i es qualificava de cruel perque recordar cada cosa de la vida, tots i cada un dels detalls, les emocions, les experiències, el dolor... el record minuciós i exacte de tot plegat pot ser una comdemna.
m'ho has fet recordar
per cert, deliciosa la nostàlgia de moments anhelats...
|
|
campbell |
bueno...
Thursday, October 8th 2009, 7:26 AM
gràcies per tot això de la lectura deliciosa, erratica, però em permetràs que no estigui d'acord amb tu, oi? De fet, és dels blocs que menys m'agraden, pero bueno...
sidd... no he tornat, dona, que no havia marxat. Només que estava fent d'espia sense intervenir gaire :)
sulky, després de pensar-hi una bona estona encara no sé si oblidar és bo o no, o sigui que ja no pensaré més, per si de cas...
cetic, si ho diu el punset no hase falta desir nada más! Pel que fa a lo del pen, en tinc tres, i no recordo que hi tinc a cadascun. Encara em porta més problemes, tu. I si m'he de refiar de la meva memòria... pffff
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
