| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de yolandaba
|
|
| |
EN LES TEVES MANS (Un conte pels que creuen que nomes hi ha una veritat)
 dijous 8/octubre/2009 - 10:52  1614  9
A l'antiga Grècia, seu esplendorosa de les ciències i de les arts, es trobava un ancià famós per la lucidesa que les seves respostes oferien a tot aquell que sol·licitava consell i guia.
Una tarda, el jove estudiant Quirón, conegut pel to irònic que utilitzava al posar en destrets als acadèmics més notables, va decidir anar a escoltar a l'ancià, per a de una forma o altra, posar en dubte les seves idees.
Quan va arribar a l'hemicicle on aquest parlava, es va asseure al costat dels quals escoltaven i va parar esment amb ànim de trobar en els seus plantejaments la mínima presència de fallades i esquerdes.
L'ancià deia així: "Els nostres avantpassats pensaven que en la vida cal veure per a creure. Es tracta d'un principi que sol resumir-se en aquella frase que encara ressona": "Si no ho veig no ho crec".
Un gest de curiositat es va anar dibuixant en el rostre dels allí reunits L'ancià va prosseguir: "No obstant això si aprofundiu en això, comprovareu que per a l'ésser humà que ha observat suficientment la seva ment, no es tracta de veure per a creure, sinó més aviat al revés, de creure per a veure.
Les nostres creences creen la realitat i en conseqüència l'home autoconscient tria el que vol viure i, pas a pas, conforma la seva destinació
" Quirón es va sentir una mica confós.
D'una banda, entenia el que volia dir l'ancià, però per altra banda, desitjava satisfer el seu desig de ridiculizarlo, així que va sortir de l'hemicicle amb la finalitat d'idear una estratagema que assolís el seu objectiu.
Va resultar que passava per allí un mercader d'ocells, conegut per capturar una espècie de molt petita grandària amb enginyosos ceps de la seva invenció.
AL veure'l, Quirón va pensar: "Sempre que estic buscant una solució sol aparèixer una mica davant els meus nassos que porta les claus, així que m'acostaré a veure aquests ocells i segur que se m'ocorrerà una mica".
Quan va veure un petit ocellet que cabia en el palmell de la seva mà, de sobte, es va il·luminar la seva ment i es va dir: "Ja ho tinc, prendré aquest ocellet, m'acostaré a l'ancià i li preguntaré davant de tots, si creu que aquest polluelo que tinc en la meva mà tancada està viu o mort. Si em contesta que està mort, obriré la meva mà i ho deixaré volar. Si per contra, em contesta que està viu, ho estrenyeré amb força i ho deixaré caure al sòl.
Llavors, va dir amb radiant alegria, les seves ambigües teories sobre el desti es veuran devaluades..."
Així doncs, Quirón va prendre l'ocellet amb la seva mà i es va acostar de nou a l'hemicicle per a interpel·lar a l'ancià.
Una vegada allà i aixecant fortament la veu, li va dir:
Ancià: "Digueu-me" va dir aixecant el puny a la vista de tots, "Tu que sembles saber el que hi ha després de les aparences, respon la meva pregunta;
l'ocellet que tinc a la meva mà, està viu o està mort?"
Un silenci tibant es va fer entre tots els allí presents.
AL que el savi, mirant als ulls del jove amb una profunda tendresa li va contestar:
"Noi, en realitat ...
LA VIDA I LA DESTINACIÓ ESTAN EN LES TEVES MANS".
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
