| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de odi_rabia
|
|
| |
Una part minúscula de la immensitat de la Terra
 diumenge 18/octubre/2009 - 07:18  1485  7
Hi han moments on et sents una part minúscula de la immensitat de la Terra, i hi ha moments també on et planteges si realment formar part d’això és una bona elecció...
Les persones ens comuniquem per mitjà de les paraules, mitjançant un llenguatge ...és tan ampli i tan divers! Em pregunto si quan parlem realment pensem el què diem, les paraules exactes, l’entonació, la forma.... ja que de tot això depèn la reacció de l’altre.
Està clar que la resposta en molts casos és negativa, ja que en molts casos parlem per l’impuls, o pel sentiment... però també sabem com ha pogut afectar-li a l’altre. Si aquest altre et diu que les paraules no li han sentat bé, que li han fet canviar el seu estat d’ànim, alguna cosa voldrà dir, oi? O que no hem escollit la manera adequada, les paraules , les formes .... o què l’altre persona està en un moment dèbil, sensible...
Si algun cop et passa , pensa les paraules dites, el motiu del malestar i l’error, si cal rectifica , encara que això impliqui menjar-te l’orgull...
Davant de qualsevol decisió hauríem de ser lliures d’escollir, d’avegades no ens volem prendre la molèstia d’observar el què passa i per tan optem per passar d’actuar...i molts cops és un error, perquè si les coses no les arreglem nosaltres, allà queden, i amb el temps acumulen fets, coses i poder alguna dia aquesta muntanya ens sigui impossible d’escalar, o poder aquesta torre caigui pel seu propi pes...
Ser clar és dir el què penses en tot moment, però sota el meu punt de vista, amb les millors paraules possibles per tal de no ferir a l’altre.
Parlar sense pensar en l’altre és ser egoista, i estar orgullós d’això cada dia em fa sospitar més. Si una persona visqués sola al món entendria ser egoista, ja que no ha pogut experimentar el fet de compartir, però vivint en societat i tenint parella?
Canviar a l’altre persona no és la solució ja que no som ningú per fer que l’altre canviï, però fer-li obrir els ulls i que pensi en els dos, d’avegades és massa difícil!
Hi ha moments on ets sents buida, destrossada...amb ganes de canviar moltes coses, però et manca la fórmula màgica!
Salut!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
