| |
Et segueixo sent fidel...
 dijous 6/març/2008 - 08:22  1167  1
Des d'aquesta finestra
oberta a la mar
recordo, con si fos avui,
com es và ren creuar
les nostres mirades.
Les carÃcies que ens và rem fer
sota l'atenta mirada de la lluna.
Els petons que ens và rem regalar
i que es van perdre entre les oles.
Ara sembla que ens haguem allunyat.
Els nostres cors
bateguen a diferent ritme.
Ja no sento
les teves caricies de mitja nit.
Ja no juguem com nens
que es descobreixen per primera vegada.
Ara som dos extranys
que comparteixen un camÃ.
Un home i una dona
que s'han deixat d'atraure.
Dos èssers
vivint una mentira.
Ara només ens queda l'apreci,
l'amor, el respecte per l'altre.
Pero aquella flama
que ens feia bullir la sang
poc a poc s'apagà .
Enccara aixÃ,
com cada nit temptaré la sort
esperant les teves caricies,
els teus petons ardents;
perque encara que no ho creguis,
jo et segueixo sent fidel.
|
Contactes
Registra´t
