| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de siset
|
|
| |
Un Amic
 dijous 6/març/2008 - 10:32  1231  3
Hem desperto com cada mati amb la llum del sol, quin luxe poder dormir amb les finestres obertes perquè et desperti el sol sense ser conscient de l’hora que es, ni per on et portarà el dia. Miro per la finestra i ets allà .......estirat al mig de la plaça, m’aixeco amb una il•lusió molt gran, hem vesteixo rà pidament i sense fer cafè ni res surto a buscar-te, només d’obrir la porta hem vens a rebre i ens abracem, però noto en els teus ulls una mirada trista......sense dir-nos res emprenem una passejada en la que tots dos sabem que no hi hauran paraules.....les mirades es creuen tÃmidament i les carÃcies son mÃnimes......al cap d’una estona de passejar ens assentem i encetem el dià leg de mirades i abraçades......
Des de el primer moment m’he adonat que vas sol, i et pregunto pel teu company, llavors els teus ulls m’expliquen que t’ha passat, has perdut al teu company.........allò que estimaves amb tot el teu cor ara ja no es al teu costat.....no hem costa gens d’entendre’t i sense pensar-ho ens abracem molt fort i ens estirem sobre l’herba encara humida i gelada de la nit, i comença un ball de manyagues, mirades i gestos difÃcils d’explicar amb paraules, per que entre tu i jo no hi ha paraules, tampoc ens calen........ Al cap d’una estona tornem a caminar amb els ulls una mica enteranyinats... fent els passos lents i tranquils per no destorbar el silenci del bosc, per no trencar la mà gia del moment i gaudir d’aquesta tristor que ens acompanya en aquest petit però intens passeig......de tornada al poble les mirades i els bategs del cor van canviant, els dos notem que va arribant l’hora de dir-nos adéu....quant arriba el moment ens mirem i com per art de mà gia ens brillen els ulls.... estem contents per haver compartit les tristors i els dos sabem que tenim un amic, tot i que som conscients que potser trigarem temps a veure’ns i a disfrutar d’una passejada com aquesta....llavors ens donem l’esquena i caminem en direccions oposades, al cap d’uns passos ens girem..... amb les mirades ens diem que sempre podrem comptar l’un amb l’altre i amb els ulls encara brillants somriem i continuem el nostre camÃ....això si, sabent que tenim un amic molt especial.
En la meva reflexió sobre la passejada m’adono una vegada més que els animals tenen molt per ensenyar-nos.
Article dedicat al company del meu amic que no sé on pot ser..... potser l’han atropellat, s’ha mort, s’ha perdut, no ho se..............el fet es que sempre anaven junts i s’estimen molt.....ara el meu amic anirà sol per aquests monts de deu i jo no oblidaré mai la seva mirada ni la seva manera de fer i de com d’iguals que son a nosaltres.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Raquel999 |
Jo penso igual!
Thursday, March 6th 2008, 3:11 PM
Quan tenia 4 anys, em van regalar una gosseta i em va viure 15 anys. Com que no tinc germans ni cosins de la meva edat, era la meva companya de jocs, la meva font de "mimus", li explicava la lliçó quan estudiava, sempre estava al meu costat i quan era amb ella em sentia segura i no tenia por. Els gossets són l'únic membre de la famÃlia que et ve a rebre sempre i et fa festes, arribis a l'hora que arribis, encara que estigués dormint, o que no es trobi bé. El seu amor és incondicional, i no hi ha cap humà que ho iguali, això, perquè sempre esperem alguna cosa dels altres, i en el primer que pensem és en nosaltres mateixos, al cap i a la fi. Un gos és una font d'afecte inesgotable i incondicional, i en la societat en què vivim, anem molt mancats de demostracions de "carinyo", de carÃcies, d'abraçades... Un gos no t'abandonarà mai per algú altre, no et deixarà plantat, no s'enfadarà amb tu i marxarà , no et retraurà mai res, perquè sempre t'estimarà , fins que la mort us separi... Sé que la frase sona a matrimoni, però és aixÃ. M'encantaria tornar a tenir un gos, perquè sento que necessito tant afecte, però on visc no en puc tenir, per això aprofito a tocar els gossets de la gent que compra als supermercats i els deixa a fora; pobrets, com es frissen allà solets! Jo els faig un "mimu" perquè l'estona els passi més rà pid! ;-)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
