| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cavallfort
|
|
| |
Orgullós del meu país (malgrat alguns..)
 dilluns 16/novembre/2009 - 08:04  2993  14
En uns moments d’incertesa econòmica; tripijocs polítics i desencant general, l’altre dia vaig escoltar a en Jordi Basté fent aquesta magnífica editorial, que hi estic totalment d’acord. Val molt la pena
Són les vuit del matí. Bon dia Catalunya!
Cal veure cada dijous, gairebé com una obligació, el Mikimoto a Afers Exteriors de TV3. És una obligació que tenim al país, és aire fresc. Obrir la finestra davant l’empastifada permanent que expliquem cada matí del què ens està passant a Catalunya.
Veure que el país és petit, però la nació és gran. Que tenim una terra magnífica i una gent meravellosa. Que Catalunya és de colors, i que el blanc i negre és d’una altra època i hi ha poca gent.
Veure el Mikimoto a Afers Exteriors és la imatge d’un programa necessari per a l’autoestima d’un país. Per descobrir que tenim gent catalana emigrant, que viu fora sense perdre el gust del seu origen.
Catalunya és l’Afers Exteriors, exemple de programa, exemple de comunicador copiat per altres grans cadenes espanyoles. El Mikimoto em va regar novament l’autoestima ahir, després d’uns dies de depressió quadribarrada.
Catalunya no són els Millets, els Montulls i els que puguin venir. Ni els blanquejadors ni els que ens posen negres. Ni els lladres ni el presumptes ni els corruptes. No ens equivoquem, el nostre país és el del doctor Baselga, dels doctors Gatell i Clotet, del doctor Valentí Fuster, de la cuina del Ferran Adrià, dels germans Roca, de la Ruscalleda o del Fermí Puig.
Al meu país hi juga un Barça catalanista, amb catalans i obert a tothom.
A Catalunya, tenim en Sergi López, tenim en Tàpies, en Llach, en Serrat, en Carreres, els Pets i en Guardiola. I tenim la sardana i els castellers, i els trabucaires i la Patum, i la Cerdanya, el Tarragonès, l’Empordà, el Delta de l’Ebre, el Segrià, el Pla de l’Estany, Osona, el Bages, el Berguedà.
A Catalunya, tenim muntanya i tenim mar, aigua i neu. I fins i tot tenim una muntanya santa amb una verge negra; gegants i capgrossos, rumba i havaneres, i tenim mongetes amb les que tapem les botifarres, i ens agrada l’olor de brasa, i fem una cosa tan estranya com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar.
Al meu país es fa castanyada, i demà fem que les criatures arrebossin amb pinyons el massapà, com també un dia a l’any els permetem fer cagar un bastó, anomenat ‘Tió’, a veure si s’han portat bé. I també tenim un Palau de la Música, i tant que el tenim!
El meu país és tan petit que és meravellós, i no podem perdre aquesta idea, mai! Tot i la pudor de podrit que no ens permet olorar els fems del camp que ens envolta.
El meu país ha de tirar endavant, i hem de saber fer-ho. I a qui li correspongui, ens ha de saber guiar. I haurem d’anar a votar, sí, sí, sí, sí! S’ha d’anar a votar!
No, amics, no, això no és Itàlia. M’hi nego! No ho permetrem. Això és Catalunya: la dels emprenedors que la volen tirar endavant, la dels científics, la dels artistes, la dels pensadors, i de qui se la faci seva, siguin d’on siguin, vinguin d’on vinguin.
Catalunya se sent, Catalunya no es pateix. És massa meravellosa per castigar-la amb quatre xoriços. Ens l’hem de creure. Alcem el cap d’una punyetera vegada, i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se’n oblidi. Ens n’hem de sortir . Som-hi d’una vegada!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Samuel |
·
Monday, November 16th 2009, 3:05 PM
A veure si no confonem les coses. ¿Des de quant la crítica necessària per tal de que un país avanci es considera "parlar malament"? Això no és més que un complexe atàvic que tenim en aquest país. Si volem continuar endavant com a país i com a cultura en aquest món canviant, hem de fer-ho des de la crítica constructiva, el debat racional, i l'anàlisi fred i despullat de tota passió nacionalista. Es pot ser lladre i català, i no pel fet de ser això darrer s'ha d'eximir a ningú d'anar a la garjola si és menester.
Si durant 23 anys en aquest país hi va haver esterilitat intel·lectual que va portar a l'aparició d'una casta política d'insolents i barruts, s'ha de dir clar i alt. Perquè si s'haguessin fet les coses d'un altre manera, ara no hi hauria al capdavant del país una tríada de poca-vergonyes, toixos i analfabets que, pel que es veu, es distreuen jugant al monopoli però amb diners, terrenys, i cases de veritat.
|
|
Rasko |
està molt bé..
Monday, November 16th 2009, 2:41 PM
però sobretot per pujar l'autoestima catalana (per qui la tingui baixa per culpa de 4 lladregots), no és el meu cas.
Fa poc vaig enviar aquesta locució del Basté a molts dels meus amics i amigues per correu electrònic. Un dels meus millors amics, del PP (tothom té defectes) doncs va i em diu:
"Por qué eres tan catalan?. Por cierto, el otro día me acordé de tu gran catalanismo (como Laporca) cuando un catalán ilustre el Sr. Felix Millet, president del Palau de la Música, el ilustrísimo que se le consideraba un genial gestor, pillado en bolas por la Administración como corrupto de primer nivel. Creo que el hombre recibió la creu de Catalunya o un mérito de similar índole"
JO LI VAIG RESPONDRE:
"Dues coses: Ser català no té cap relació amb ser un lladre. O és que a les Espanyes no hi ha Gürtels, Filesas, Cajas Madrid intervingudes políticament, GAL,....Oi que no diem que els espanyols són lladres (Filesa, Gürtel....) i assassins (GAL)? Teoria de la Gestalt: "El tot és més que la suma de les parts"
En Millet és una vergonya perquè ha utilitzat una institució catalana i nacional com el Palau de la Música amb una història universal i centenària per a profit personal. Això és un desgraciat i no té res a veure amb el patriotisme. I ja tarden a tancar-lo.... Com és que el Garzón no ha anat corrents a tancar i emmanillar aquest que SI ha confessat!
PD: En Millet no era català, era un fariseu. Has de pensar que era membre de la Fundació por la Defensa de Espanya (proper al PP,) així com també a altres fundacions catalanes. Què vol dir això? Que aquest tio anava allà on li donaven diners! De català només el cognom (i una llàstima perquè el seu tiet fou el fundador de l'Orfeó Català i ara ja ningú se'n recorda... I és que la memòria és a voltes tant selectiva.
Tu ets molt intel·ligent, no caiguis amb manipulacions de fer la categoria una norma.
Els catalans no som els Millets. Com els alemanys no són els Hitlers.
Estem organitzant la Consulta Popular per la Independència de Catalunya a Manresa. Ja portem més de 150 municipis que en celebraran. Això si és Catalunya... Però es veu que interessa més parlar dels Millets i dels que vagin sortint..."
Ara és hora de treure pit més que mai!!! I no patiu, que de merda ens en tiraran molta i més ara que comencem a organitzar-nos per marxar de l'invent d'Espanya!!
¡¡*¡¡ pels Països Catalans
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
