| |
La religió vasílica
 divendres 20/novembre/2009 - 11:10  1160  3
Ja arriba. Ja és aquí. La unió de tots. Arriba “god”. Déu nostro senyor, el “god”, arriba amb tota la seva força per fer-nos veure què és el que està per sobre de tot. Anomenada com la Religió Vasílica o Vasogòtica, induïda pels gots, els visigots i vasogots. Són els creadors del Sant Grial, el “god” per excel.lència. La seva forma originàriament cóncava ha passat a ser fonda i cilíndrica.
Déu és “god” pels anglesos i altres variacions semblants per altres germànics. Got és un “vaso” pels castellans. I bé... la història... comença... aquí.
Els gots, procedents de les zones altes fredes d’Europa, cansats del fred i de no poder beure dels seus gots perque se’ls congelava el líquid abans, van prendre la difícil decisió d’emancipar-se del fred. Al seu santuari oraven i resaven al seu gran Déu God. El seu cabdill, Harald Axegoth, àlies Destraltorta, va comunicar al seu gran Ésser Superior que marxaven en busca de nous territoris de millors condicions de supervivència.
“Hem de marxar gran Déu God. Però tornarem per recollir-te i portar-te amb nosaltres per seguir orant-te.” Parlant a un gran Got dins del Santuari Gòtic, figura que representava la divinitat.
Alguns dels gots durant el camí caigueren en divergències amb els gots que seguien el gran cabdill Harald Axegoth, àlies Destraltorta, provocant així la creació d’altres tribus diferents com els Visigots, els Ostrogots i els darrers, els Vasogòtics.
Concretament, els Vasogòtics foren el punt determinant. Començaren a adoptar el nom de “vas” per dir God/Got perque com que marxaren de la gran mobilització demogràfica inicial molts els hi deien: “On vas?” Així que el que inicialment per aquests era God passà a ser “Vas”. El gran Déu Vas. La seva religió començà a estendre’s pel centre d’Europa cap a Kazakhstan, de les regions centrals europees eslaves fins a Rússia. Es començaren a crear Vasíliques a tort i a dret, rivalitzant amb les Basíliques cristianocatòliques i les creades per l’Imperi Romà. Aquesta religió passà a anomenar-se Culte Vasogòtic.
No obstant això, més enllà dels territoris ocupats pels vasogòtics, els gots, miraven de reüll i sorpresos l’èxit sorprenent dels seus ex paisans. Van literalment plagiar-ho només canviant el nom per religió Vasílica. Finalment, ambdós pobles arribaren a un acord al concili de Vassòvia (en l’actual regió de Polònia) per unificar-se i cooperar.
Però ells estaven acostumats al fred. Feia més calor que als seus antics territoris... No ho havien pensat... el sud europeu-mediterrani era bastant càlid. Van decidir retrocedir una mica i els Vasogòtics van establir la seva capital definitiva de tots els temps a Vassòvia, mentre que els gòtics originals, una minoria ja, i ben humil, decidiren tornar als seus orígens havent après a no deixar que se’ls congelessin els líquids abans de beure. Establiren la seva capital a Göteborg en honor al seu gran Déu God.
En definitiva, l’herència que ens ha quedat han sigut les Vasíliques, els gots, i que fins i tot un got pot ser-nos útil a pesar de ser un instrument tant poc valorat com una pedra en mig del camí... Un objecte d’ús burocràtic i de pas per beure de la mà a la boca i refrescar-nos la nostra gola i engollir el que “jalem”...
En realitat, Déu és comparable a un got, només s’omple quan la gent el necessita... però sinó, no serveix per a res...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
