|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de siset
|
|
|
TÃtol de l'article
dilluns 17/març/2008 - 11:32 1573 5
Un dia descobreixes…….descobreixes que les cançons que has ensenyat i que en un principi no agradaven, ara resulten ser principis de motivació, amor, sentiments etc...... llavors penses.......val la pena compartir ??....suposo que si....la gent es realment conscient del que comparteixes??.......suposo que no........potser millor tancar-se en un petit mon....tencar-se en un mateix, i no deixar que ningú entri... per que no destorbin la frà gil vida que portem, ni la petita tranquil•litat de que disposem..... i sobre tot .....que ningú ens prengui el poc que tenim........perquè es molt fà cil fer malbé una melodia regalant-la sense saber si realment t’he l’has treballat
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
arale |
Compartir?si esclar!!
Monday, March 31st 2008, 11:07 AM
He llegit amb atenció,entenc el q expliques,però jo,m'he cansat d'esperar a no tenir por,m'he cansat de no fer coses per por,m'he cansat de no viure per por....
He aprés q,amb por o sense,si no comparteixes estàs sol,i si estàs sol,és trist i q la tristesa no m'agrada...
He aprés q sense por també em poden fer mal i amb por...llavors arribo a una conclusió...per sentir coses ,sentir-me viva,me l'haig de jugar,haig d'arriscar,d'aquesta manera he conegut estones de felicitat,amics genials... i moltes més coses.Aixà q jo me la seguiré jugant compartint!!!
Molts petonets maco!!! i moltes abraçades!! Ballem???
|
|
Lauren |
La felicitat i la por.
Tuesday, March 18th 2008, 4:53 AM
Entenc la teva por, Siset.
Jo també la sento en molts moments. De vegades un, una, s'arrisca i obre portes, les portes del seu cor. Ningú pot ser conscient de l'esforç que fem les persones que tenim por quan donem alguna cosa de nosaltres mateixos. Jo vaig i vinc, entre pensar que val la pena i, si no ha anat bé, replegar-me de nou en el meu petit món personal; restablir el frà gil equilibri interior que m'he acostumat a mantenir amb petits trucs i encarar la vida sentint el centre de la meva persona i sense esperar que la felicitat em vingui dels altres. Doncs la felicitat que ens vé del contacte amb els altres, que és molt bonica, és també molt estantissa. Amb tot, miro de seguir creient que val la pena arriscar-se cada vegada que alguna cosa em fa bategar el cor amb més força.
Una abraçada, Siset!!!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|