| |
Requiescat in commoditatem
 dijous 20/març/2008 - 06:44  452  0
Fa anys, una dèria recurrent dels qui feien obres a un pis antic per donar-li aires de modernitat era "abaixar els sostres". Aixà aconseguien destrossar l'estètica de l'habitatge i viure més encofurnats, ojectius que si anem a mirar potser satisfeien les expectatives dels estadants però que a mi sempre m'han semblat d'un poca-solta extrem. Res a dir, però: en qüestió de perversions a cadascú les seves i Déu a casa de tots.
El que els nostres avis feien créixer en vertical, sembla però que ho escatimaven en horitzontal. Veureu, m'assabento pels papers que s'estan duent a terme obres de reforma al Cementiri Vell de Barcelona que passen per allargar els nÃnxols: l'augment d'estatura dels morts obliga a afegir-hi vint centÃmetres per fer-los operatius.
No vull semblar tiquis-miquis, però si els arquitectes que van dissenyar el cementiri haguessin aplicat el mateix criteri que a ca meva (els edificis respectius són si fa no fa coetanis) on els sostres són a un alçada de prop de quatre metres, ara no tindrÃem aquest problema.
A mi, que tinc una certa tirada a interessar-me per les qüestions de tomba (les d'ultratomba ja em rellisquen més), la notÃcia m'ha fet grà cia. Pel fet en si i pel que suposa d'interès per la comoditat dels difunts.
Afortunadament, qui ha pres la decisió de tirar endavant el projecte, no havia llegit H. P. Lovecraft. O, si més no, li ha passat per alt el considerable estalvi (estem parlant d'un pressupost d'1,3 milions d'euros!) que hauria suposat aplicar el sistema perpetrat per George Birch a la narració "In the vault" (1932).
No us l'explicaré, és clar. Però sà que aprofito l'avinentesa per recomanar-vos-en la lectura. Com de l'obra en general de l'amic Howard, a qui guardo una discreta devoció des que me'l van presentar quan tenia (jo, ell ja era mort) setze anyets.
|
Contactes
Registra´t
