| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cavallfort
|
|
| |
Cita a cegues
 dimarts 16/febrer/2010 - 07:46  2094  22
Abans de tancar la porta em torno a mirar les mitges al mirall. Perfectes. Fan joc amb les sabates altíssimes q he triat.
Baixo al bar on hem quedat, és aquí al davant. El local és ple a aquestes hores, les dues portes són perfectes per entrar i sortir sense q et vegin massa. Miro. Dos nois sols en dues taules. No sé qui és. El conec, si, però mai l’he vist. Només li he sentit la veu. Un llegeix un diari i no li veig els ulls, tampoc sé de quin color són. Forma part del joc. L’altre s’entreté amb el mòbil, descartat, no és ell, segur. Camino entre les taules i en busco la que és més prop del noi del diari. M’assento.
Vull mirar sense ser vista, almenys de moment. El cor se m’accelera quan li miro els llavis i les mans. És ell. Aquesta boca i aquestes mans m’han fet embogir sense haver-les vist mai. Han recorregut el meu cos cada nit desde fa setmanes darrera de la pantalla del meu ordenador. M’agraden….m’agraden encara més del q havia imaginat.
Vull q em miri ara, però no ho fa. Segueix llegint al.liè a la meva presència. S’humiteja els llavis, potser si q m’ha vist, però segeuix sense aixecar la vista . De quin color deuen ser els seus ulls?
Aixeca el cap , però amb la distància no ho puc veure. Em mira. Clava els seus ulls cap a mi…., tal com he fet jo fins ara. Somriu però no diu res. Puc llegir-li el pensament. Sé q em desitja. No para de mirar-me els llavis mentres es mossega els seus. Els seus ulls ara busquen els meus. Em noto insegura.Tinc la sensació de sobreactuar entre tants gestos. Ell no deixa d’observar-me. Se m’accelera la respiració mentres la seva mirada segueix baixant… m’està despullant, igual q faig jo mirant-li els botons de la seva camisa. Li agrada jugar com a mi. Em deixo fer. Tinc les cames creuades, me les veu per sota de la taula…..no puc esperar gaire més, no sé q fer…. Just enmig de la meva indecisió, ell s’aixeca.
No és molt alt, ni especialment fort, però traspua una virilitat . que em provoca calfreds. Irradia un magnetisme cap a mi q frega la irracionalitat.
Té un aire despreocupat, elegant i decidit. Molt natural, sembla fred, com si hi estiguès acostumat. El tinc davant, per fí....M’agafa de la mà, i sense creuar una sola paraula, sortim d’estampida d’aquell bar tant rònec. La forma com m’agafa de la mà . Amb la suavitat d’aquell que et respecta i amb la fermesa d’aquell qui et desitja. M’encanta.
Un cop fora, anem ràpidament al seu cotxe. És un monovolum. Recordo q ell és un home amb familia (com jo). Ara mateix no li dono cap trascendència. Aquest és el nostre moment. Toca aillar-se de tot i tothom…. viure’l sense pensar.
Pugem?? Ha passat gairebé un quart d’hora i aquesta és la primera paraula entre tots dos, Sorprenent....somric i assento amb el cap. Segurament tampoc calen més paraules.
Dins el cotxe comencem a xerrar de forma un poc distesa. Malgrat haver passat nits senceres, xerrant pels colzes, encara no hem sortit del protocol inicial .
No han passat ni cinc minuts i ja hem arribat.
És un edifici dalt d’un penyassegat, envoltat de pins, estil eivissenc tot blanc i amb persianes verdoses color cava. Una mica tronat, però té un encant especial.
Primer baixo jo. Elll aparca en una zona anexe.
Som a la tardor. El vent bufa de mestral. M’encanta sentir-lo a la cara, però tinc fred. Decideixo esperar-lo dins.
L’entrada recorda a un hotel, molt espaiosa, sostres alts, i miralls a banda i banda. Em crida l’atenció un quadre d’una dona nua que s’eixuga les llàgrimes davant un mirall trencat. Segurament el meu estat d’ànim hi ajuda però…el trobo deliciosament eròtic.
Me’l miro embadalida amb la ment mig en blanc, fins que sento les seves mans darrera meu. M’embolcallen per darrera...... Abraçats i en silenci…(només trencat per algun suspir), contemplem plegats aquell gravat tant suggerent. Éstic molt més cómode. La seva tendresa ha narcotitzat els meus nervis.
Fa 10 anys que sóc casada, i aquest és el primer cop que em surto del guió…. Decididament, no vull, no puc pensar. Em sento com una adolescent amb els sentiments i nervis desordenats, però amb una il-lusió q feia temps, no sentia.
Som a l’ascensor. Toca compartir-lo amb una veïna. Mala sort…..
Se situa just al mig.....miro cap al sostre. Just quan alço la mirada, noto la punta dels seus dits resseguint-me la cuixa de baix a dalt....uffffff. Estic calenta. M’ho noto, ho sé...feia molt temps no sentia aquest pessigolleig i aquesta excitació desaforada.
Sols friso pq l’ascensor s’aturi, i tot comenci.....vull sentir la seva pell sense aclucar els ulls.
(continuarà...o no)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
