| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de pajaru
|
|
| |
Si cuela lo de nación (Sostres a El Mundo)
 dimecres 17/febrer/2010 - 05:17  995  7
SI SINTIERA ESPAÑA como mi nación la defendería como la defiende el PP, sin complejos, con honor y aferrándome a su integridad. Por eso mismo, como siento Cataluña como mi nación, deseo que sea soberana y libre, y lo digo y lo escribo sin tapujos y, por supuesto, con todo el honor. Me parece que planteándolo así, el debate tiene más interés, porque es más sincero y es un debate entre hombres y no entre cobardes.
El autonomismo es una cobardía. Es una cobardía de España y es una cobardía de Cataluña. Ni el café para todos refleja ninguna realidad -y es simplemente un ortopédico invento que, por cierto, favorece la corrupción-, ni conceptos como un mayor autogobierno resuelven el problema de fondo entre España y Cataluña, que es el de la soberanía.
El último rumor es que la sentencia sobre el Estatut va a salir entre el 14 y el 18 de febrero. Han corrido tantas filtraciones, tantos chismes y tan truculentos, que el Tribunal Constitucional está ya totalmente desprestigiado, por partidista y tardón. Salvo Montilla y sus empleados, que como mediocres, y funcionarios, sólo buscan salvarse ellos mismos, todo el mundo espera que la sentencia sea demoledora. De un lado, los españoles que defienden España con honor están horrorizados, y con razón, ante la posibilidad de que se reconozca que la máxima autoridad judicial en Cataluña es el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y no una instancia estatal. También ante el concepto de bilateralidad, que no es que rompa España, pero sí que establece un statu quo entre Cataluña y Madrid que no es lo que un español de verdad está precisamente ansiando de ver. Es evidente, y lo acepto, que la Cataluña que describe el Estatut no cabe en la Constitución ni en la idea de España que yo tendría si me sintiera español. Y, vamos, si cuela lo de nación, si España traga que Cataluña es una nación, hasta yo me voy a escandalizar, y tendré que replantearme la sincera admiración que siento por una de las naciones más importantes de Europa.
Del otro lado, los catalanes que no renunciamos a la libertad de nuestra nación exactamente por los mismos motivos que los españoles de pro quieren mantener España unida, los catalanes que no renunciamos a nuestra libertad colectiva, porque sería como renunciar a nuestra dignidad, de ningún modo deseamos una sentencia absolutoria para este Estatut totalmente insuficiente, por muchos avances que contenga. Por decirlo claro: no queremos un Estatut, sino una Constitución. No queremos ni mayor ni menor autogobierno, sino un Estado. Todo el mundo sabe que así como el nacionalismo es un movimiento natural en Cataluña, el independentismo es normalmente reactivo y crece, sobre todo, cuando con más contundencia se pronuncia una idea de España. Que nadie tenga ninguna duda de que fue Aznar, con su modo descortés de referirse a Cataluña, quien encumbró a Carod-Rovira. La Cataluña normal, la Cataluña no excitada, siempre había votado, muy mayoritariamente, a una Convergència que, desde hace sólo tres años, ha asumido algunas tesis soberanistas. En cualquier caso, una terrorífica sentencia del Constitucional nos vendría muy bien para convencer a los más moderados de que ya no nos queda otra que dar el gran paso.
Pero que quede claro que el problema, en su profundidad, no es de dinero ni de avanzar más o menos, sino de idea, de concepto. Siento todo el respeto del mundo por los que tienen una idea fuerte de España y a ese mismo respeto apelo para que se entienda que muchos catalanes tenemos una idea fuerte y libre de Cataluña. Muchas veces se dice que el independentismo catalán es minoritario, y se citan encuestas y sondeos que así lo reflejan. En democracia es poco consistente -y poco serio- establecer lo que un pueblo quiere con arreglo a extrapolaciones y encuestas. Si España quiere saber cuántos catalanes queremos la independencia, que tenga la valentía democrática de convocar un referendo legal y vinculante. Si España quiere hablar de mayorías y de minorías, que confíe en la musculatura de la democracia y que deje a mayorías y minorías expresarse en las urnas, que es donde el pueblo se expresa en democracia. Si España quiere saber qué queremos, que nos lo pregunte. Me parece un pacto razonable.
No sé si la sentencia va a salir o no a mediados de febrero. Sí que sé que, salga cuando y como salga, será el penúltimo acto de una opereta ridícula, carísima e insincera. Unos y otros, llevamos desde la restauración democrática haciendo ver que estamos hablando de algo de lo que en el fondo no estamos hablando porque en realidad hablamos de otra cosa. Y ya está bien. El tiempo de la farsa se ha terminado y después de tantos años de coexistencia, de conllevancia, autonomía, de autogobierno, de café para todos, de armonizaciones, de financiación, de archivos para arriba y para abajo, de soportarnos y de no soportarnos, nos debemos la última claridad de hablarnos cara a cara, como hombres de honor y no como empleados de supermercado, y de decirnos la verdad.
x la Sidd i per a tots els "sostrians":)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
pajaru |
dylan,
Saturday, February 20th 2010, 8:34 AM
Segons la teva teoria, el Francesc de Carreras no podria ser espanyolista per escriure a l'Avui oi? Per cert, molt bo el neologisme "faxista" però dubto que en Sostres encara envïi els articles per fax..
De res Sidd! per cert, m'estic acabant el "teu" llibre i estic aprenent molt:)
Cabrero: com sempre que t'he llegit, només puc dir: "chapeau". No es pots més explícit amb tan poques paraules.
Rasko: gran cita del Xirinacs! com cansa eh, haver d'estar constantment a la defensiva per defensar el dret més elemental dels drets? en tot cas hi ha una sèrie de gent amb qui no cal la pena perdre temps, és com picar ferro fred.
Erratica: Jo tampoc coincideixo amb totes les opinions del Sostres "personatge" (ni ell mateix, n'estic segur), però segur que estem d'acord d'acord que el tio escriu de collons, i el més imortant avui en dia: que no es mossega la llengua:)
|
|
Rasko |
Dylan,
Thursday, February 18th 2010, 7:48 AM
El bloc parla d'un tema que no té absolutament res a veure amb el dret de les dones. Per què poses aquest altre article d'en Sostres aquí? Pots fer un bloc a part, no creus???
Els que coneixem al Sostres sabem que és de dretes, masclista i amb un gran ego que sovint el fa ser adorat i odiat amb la mateixa vehemència. Però també sabem de la seva posició davant el fet català.
Ser independentista no és igual a ser com el Sostres! És com dir, ser cristià és ser com el Bush o el Papa de Roma, o ser musulmà és ser el Bin Laden. No ho dius, però posant aquest article del Sostres sobre la diferència entre homes i dones sembla (i dic sembla!) que donis a entendre una associació entre
independentisme = tots són com els Sostres
En fi..., a mi el Sostres el tinc com el Dr. Jekyill i Mr. Hyde. Depèn de quin sigui et pot agradar més o menys.
Visca Catalunya Lliure. Citant a Josep Maria Xirinachs:
"Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers"
|
|
Dylan |
Sostres = Aprenent d'enfant terrible
Thursday, February 18th 2010, 6:32 AM
Per que obriu els ulls les Sres i Srtes fans d'en Sostres.
_ No és opressió és superioritat _
Els homes no hem oprimit les dones, és pura propaganda repugnant que difon l'esquerra. Els homes hem estat infinitament superiors a les dones, hem creat, inventat i descobert absolutament totes les coses boniques que hi ha a la Terra, mentre les dones no han sabut fer res més que queixar-se i fins i tot va ser un home qui es va haver d'inventar el tàmpax. L'altre dia sopant una feminista parlava dels drets de les dones, dels permisos que haurien de tenir les dones, dels salaris, de la igualtat, i tota quanta puta bèstia tenia al costat li feia costat, i era trist que algunes fossin dones i era patètic que també alguns fossin homes.
Els drets de les dones, pel moment els paguem els homes. Els homes que som empresaris, propietaris, directors generals; els homes que hem arribat a empresaris, a directors generals i a propietaris i que ningú no ens ha regalat res, tal com si les dones després de 2.007 anys d'era cristiana no han passat del trist paper que en aquest moment representen a la societat no ha estat per cap opressió sinó perquè els homes som superiors en enginy i en talent -de fet, i només amb comptades excepcions, el talent no és una qualitat femenina. Els homes ho hem fet tot, tot, absolutament tot. Fins i tot les constitucions que reconeixen els drets de les dones. El caràcter del triomf és masculí: i fixa't que la vicepresidenta d'Espanya en el fons, i en la barba és un home.
Dir que la dona, perquè això sempre ho diuen, les dones, dir que la dona té el mèrit de parir i de ser mare és com dir que la mà d'obra andalusa és qui en realitat va aixecar Catalunya. Va, home, va. Prou comèdia.
La qual cosa no vol dir que les dones no tinguin virtuts domèstiques, perquè en tenen. La qual cosa no vol dir que les dones no facin bé de mares, perquè en fan. Després de tots aquests anys d'expriència ja sabem que treballar no les ha fetes més felices, i que en canvi, gràcies a la seva incorporació al món laboral, els fills pugen més desatesos.
Mentre elles només es queixen, els homes podem seguir presumint de la nostra indiscutible superioritat. Inclús de la superioritat de donar-los peixet de tant en tant i els concedim alguna de les coses que exigeixen. Però va ser un home qui es va inventar la Coca-Cola, l'iPod, Ferran Adrià és un home, Valentí Puig és un home, Auden és un home, va ser un home qui va descobrir l'electricitat, Armani és un home i fins i tot quan els genis homes que s'han dedicat a la pintura han dedicat quadres a Déu l'han fet amb semblança d'home. També és revelador que Déu ens enviés un fill, i no pas una filla, i que l'única dona que va fer s'acabés menjant, la molt puta, l'única poma prohibida. Els homes, amb els segles, hem sortit de les coves i hem arribat fins a la lluna. hem fet els parcs Disney, hem aixecat catedrals, hem decorat interiors, hem fet rellotges, ordinadors, telefonia mòbil, cotxes, motos, pelis porno; i en canvi les dones, quan apareixen en escena, normalment l'única cosa que saben fer és menjar-se la puta poma.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
