| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Samuel
|
|
| |
Punyint el vesper...
 dissabte 20/febrer/2010 - 07:40  1307  9
La llibertat de culte és un dels pilars on se sustenta la democràcia. Això vol dir que qui vulgui resar ha de poder fer-ho, i ha de poder dirigir-se a la deïtat o entitat que li abelleixi.
A Europa sempre s’ha estat molt intolerant cap a les religions que no fossin la cristiana. Només cal recordar les croades, o l’extermini sistemàtic que gairebé tots els països d’aquest continent hem practicat cap als jueus. I és que nosaltres, europeus, de sempre ens ha agradat omplir-nos la boca de que som qui hem portat arreu la civilització i el progrés, però no recordem mai que en realitat som els inventors del colonialisme, eufemisme per emmascarar les paraules “robatori” i “genocidi”, i a més hem creat els dos totalitarismes més extrems que mai cap humà hagi pogut idear, amb el resultat de més de cent milions d’éssers humans morts.
Algú potser dirà que ara ja no és així, però jo encara veig a musulmans dirigir-se a resar a mesquites ubicades a polígons industrials, com si fessin nosa, o cada vegada que hi ha merder a Israel, veig notícies de façanes de sinagogues de casa nostra pintades i/o amb les portes envestides. També veig referèndums, fets a països pretesament civilitzats d’Europa, per prohibir minarets, i no vull ni imaginar-me l’escàndol que hi haurà el dia que comencin a sentir-se els muetzins cridar a l’oració.
N’hi ha que utilitzen l’argument cretí de que, ja que ells no deixen posar esglésies al seu país, nosaltres tampoc hauríem de permetre que ells alcessin mesquites, que és una idea tan absurda com dir que, ja que ells no tenen democràcia al seu país, nosaltres tampoc la volem pel nostre.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
esclar |
trobo que
Sunday, February 21st 2010, 5:39 PM
l'acte de resar, pregar, orar o com es vulgui dir, és potser un dels pocs "preceptos" originals de les ensenyances religioses, i cridar publicament a aquesta pràctica no fa mal, a més els mueslins (es diuen així?) solen ser persones amb bona veu i entonació. Quan la gent va als paisos islàmics de turisme, una de les coses que espera es sentir aquesta crida des del minaret.
El tema de l'absurd és bonissím, vull dir, la manera com l'heu tractat. "per tant, defensar la llibertat prohibint-la, és absurd" si. Ara, que hi ha coses que potser s'han de regular. És com les lleis de trànsit, no ens priven la llibertat d'anar com volem per les carreteres, miren d'assegurar un ordre que, en regular les nostres accions, ens permeten arribar més aviat i segurs allà on anem. Absurd? no ho se pas.
Crec també que ens fiquem amb coses que no fan mal i allò ens distreu dels veritables problemes. Potser ja està pensat així perquè precisament la gent no se n'adoni d'on hi ha el "follon". Cortina de fum, en deia algú abans.
En fin, companys i companya,
el bloc i els vostres comentaris han estat un plaer.
Petons clars de trinxera!
|
|
Samuel |
·
Saturday, February 20th 2010, 10:06 AM
La llibertat és molt senzilla d'entendre conceptualment parlant: és aquell estat on cadascú fa el que vol mentre no suposi una agressió a algú altre o a les seves propietats. A la col·lectiva s'hi arriba a través de la individual, que és tan com dir que no hi haurà llibertat en un país (col·lectiu) si no n'hi ha d'individual (que serveixi aquest avís també per a independentistes). Dit així, hem d'admetre que resar a tal o qual déu no suposa cap agressió a ningú. Si a algú li molesta, potser que revisi els seus propis traumes infantils.
Aquesta no agressió també serveix per a les pròpies religions. Si algú, en nom d'una religió, comet un delicte, se l'ha de perseguir i jutjar, però sobretot, no diguis que són creences absurdes, hi ha molta gent que té una ontologia diferent a la nostra i no per això se l'ha de blasmar. T'ho dic jo, que, com tu, tampoc no segueixo cap religió.
A Occident aquesta dessacralització ens ha anat bé, tecnològicament parlant, però aquesta permanent insatisfacció que es detecta entre la gent ens hauria de fer pensar cap on ens estem dirigint en realitat.
Per acabar: llibertat sí, sempre. Cenyint-nos a les lleis que ens hem dotat per viure com a societat, les quals ningú (ni persona ni entitat) les pot traspassar sense sentir el pes de la llei.
|
|
traginer |
Sam
Saturday, February 20th 2010, 8:20 AM
Crec que la llibertat en general, si que es un pilar fonamental de la democràcia.
Aixó no vol dir que no tinguem de ser seriosos a l'hora de establir clarament que entenem per llibertat. Sembla senzill, pero hi ha un munt d'escletxes per on s'hi colen les interpretacions tendencioses.
Per començar: Més religió es igual a més llibertat? I si fos precissament al revés? Parlem de llibertat individual o colectiva? hi ha diferències?
Si crec que la meva religió es l'única verdadera i que ademés aixó comporta fer proselitisme i combatre als infidels, i ho poso en pràctica, estic exercint alguna mena de llibertat?
Es pot admetre la pràctica de les religions que en lloc de proporcionar llibertat, la redueixen?
No et sembla que poc a poc les societats dins de la seva evolució han d'anar deixant-se de creences absurdes i anar avançant cap a un estat laic del tot?
Penso que es barregen massa sovint les religions amb l'espiritualitat, que seria una vivència intima i personal, amb la pràctica de rituals que resulten esperpèntics i irracionals.
Em molesten igualment els repics eixordidors i altius i desproporcionats de les campanes de les esglèsis católiques , com m'imagino que em molestarien els crits del muetzins, que no tenen ni uns ni altres perqué escridassar a qui no creu en tot aquest aiguabarreig de processons encadenades, agenollaments, cors travessats per espases, màrtirs inmolats, etc
Crec que es una falta de respecte a la llibertat dels qui no estan apuntats a aquestes sectes o com els hi vulguis dir.
Sempre es fa referència a la llibertat dels qui practiquen una religió i poc es diu de la terrible falta de respecte amb els qui pensem que el comportament ètic, no pot de venir de les religions que han estat en molts casos i en moltes ocasions, el compendi de tot el contrari.
Religions i llibertat? quina cruel contradicció.
Les croades, les invassions, les colonitzacions? Només ànsia de domini, expoli, robatori. Res de nou: el fons obscur de l'ànima humana.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
