| |
Per tu que sempre hi ets..
 dimarts 13/abril/2010 - 04:42  1421  1
Hola... He rebut la teva carta, no sé si l'he comprès del tot, però m'agradaria escriure't una mica que vaig fer fa molts anys, quan estava en l'Institut i vaig tenir una dolenta experiència, diu una mica així com el següent:
Preguntant-li a la vida... Per que s'ha de viure?
Em contestar ella:
-S'ha de viure, per viure.
No estant convençuda, torno a preguntar,
em va contestar ella:
-Llavors viu... per a estimar.
Igual no em comprens del tot, igual que segur que jo tampoc t'he entès del tot, però vull que sàpigues que, de la mateixa forma que, quan estem contents, ens agrada que ens acompanyin els nostres amics, aquests amics, si ho són de debò, també volen acompanyar-nos quan ens trobem contens com, quan la vida ens dóna les 'bufetades' que de tant en tant ens dóna, hem d'aprendre d'això, una nit em vas dir que t'havien dit que la vida és donar i rebre, que igual que ens agrada donar quan ens apeteix, també devem aprendre a rebre quan ens volen donar.
Si som receptius igual rebem alguna bufetada de més, però segur que també rebem alguna mostra d'afecte que no rebríem si tinguéssim les muralles contínuament tancades; si necessitem ajuda en algun moment, també devem aprendre a demanar aquesta ajuda que ens és vital, no devem menysprear les cordes que ens tendeix la vida, algunes d'elles segur que es trenquen, però unes altres s'enforteixen amb l'ús.
Si una es trenca sorgeixen altres, mai estem "Sols davant el perill". En la teva vida has estat moltes vegades una 'ximple', però la teva consciència, la capacitat d'estimar que tens, et 'obligava' a fer les coses que has fet, mai et penedeixis de res del que has fet, ni de res del que has deixat de fer.
Tot forma part d'aquesta boja espiral que significa viure, assaborir la vida instant a instant, unes vegades alegre, altres trista, de vegades apática, de vegades exultant, però així és la vida. No et penedeixis MAI, de res.
Que sigui la teva consciència, els valors que vas mamar des del bressol, els quals guiïn la teva forma d'enfrontar-te, si enfrontar-te, als problemes que la vida present davant teu.
Tingues en compte una cosa que algú va dir un dia: L'important de la recerca no és trobar, és que si vam buscar estem vius, l'important de la recerca és la nostra ànsia per trobar respostes als problemes que se'ns presentin; el de menys és trobar la resposta, perquè la vida sempre ens va a presentar nous interrogants. No et canso més, espero que això serveixi perquè pensis que la vida és molt bonica, que els 'paranys' que ens presenta són el de menys, l'important són els moments de felicitat que també sorgeixen ara i adés, i que ens recarreguen les piles fins que tinguem altre moment de felicitat.
Recorda que la felicitat absoluta no existeix, només existeixen moments feliços, i l'ànsia per que arribi el següent.
|
Contactes
Registra´t
