| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de JaumeTDW
|
|
| |
Visqueu en pau habitants del planeta...
 dimecres 14/abril/2010 - 08:16  1500  5
Diuen que els humans som animals, com tots els altres mamífers, però els filòsofs ens han ensenyat que nosaltres som molt diferents de la resta del regne animal. Nosaltres utilitzem una enginyosa, elavorada i sofisticada eina per a comunicar-nos: el llenguatge.
També ens guiem per la raó per sobre els antics instints animals, però, són precisament aquests els que moltes vegades ens converteixen en animals salvatges i violents. Cada ésser humà té una bèstia dins seu, una bèstia indomable que no es pot evitar deixar sortir.
La violència és part de la vida humana. La societat humana no pot estar mai en pau, sempre hi ha diferències entre els individus que porten a resoldre’s per l’ús de la força amb violència. Els humans ens barallem, ens disputem per vanalitats materials, per enriquir-nos, per ambició, per cobdícia absurda... creem conflictes aquí i allà on anem, no només entre nosaltres (si fos així no seria tan greu, però per desgràcia sempre hi impliquem el planeta), sinó també amb la resta del planeta, perquè la nostra arrogància ens fa creure que som els amos del món.
Però els humans no només fem coses dolentes, també fem algunes coses bones, encara que, mirant-ho fredament... en fem ben poques i, aquestes, són senzillament bones, no les sabem fer millor, només bones, que tenen algun bé... Però el que sí sabem fer són coses dolentes, se’ns donen de meravella, perquè en això si que sabem arribar molt més lluny: sabem fer les coses més terribles i horroroses que qualsevol ésser viu del planeta pugui imaginar. Creem guerres impensables, monstruoses, que devasten el món i seguen vides, matem la natura i provoquem desastres naturals, ens assessinem i violem entre nosaltres només per plaer; i la violència regna entre tots aquests actes, potser és perquè la violència és la reina del món humà.
Diuen també que la paciència és la mare de la ciència, doncs com a mínim la violència és la seva germana que la condueix i l’adoctrina... ¿no? doncs penseu en l’evolució de la ciència. Les guerres es fan per coneixements científics, les guerres moltes vegades són experiments científics, la guerra fa avançar la ciència. I ara pensem en l’evolució de la violència. Gràcies a la ciència la violència brulleix aquí i allà. La ciència crea armes per a propagar la violència, la ciència beneficia a la violència. És un cercle viciós d’enverinament que gira i gira i ho barreja tot fins al punt de que ja és el mateix. La ciència alimenta a la violència i la violència alimenta a la ciència, viuen una de l’altra.
En aquesta ocasió m’he de desviar del tema que tractem, potser serà per principis morals, i espero que no em critiqueu amb severitat per haver escrit aquest text tan poc adequat al taller. El pensament que m’ha portat a escriure aquestes línies ja fa uns dies que em ronda pel cap, és un pensament malaltís, perquè em debat amb l’odi, i em regira l’estómag. Ahir a la nit vaig anar un moment a la cuina i allí hi vaig veure un bol enorme ple de caragols. A sobre el tapava un altre de les mateixes dimensions però, aquest, estava ple de forats per on els caragols podien treure el cap, ofegats, volent sortir d’aquella presó. Quan els vaig veure allí estirant el cap, allargant les antenes per assaborir l’última glopada de llibertat, desesperats pel sofriment que els hi havia tocat viure i que no entenien; no vaig sentir res, absolutament res, només vaig obrir la nevera per beure una mica de suc fresc. Però encara que els hi vaig donar l’esquena a la seva esperança, no vaig poder evitar de sentir pena. No per ells, no, perquè jo mateix em feia molta més pena, i odi, com el que sento per tota la Humanitat. Em creix l’odi dins meu com ho fa un càncer, com el càncer que som nosaltres pel planeta, quan abusem de la natura, quan clavem navalles d’acer sobre la terra i la matem, com també ens matem a nosaltres. I creix més l’odi quan veig l’hipocresia dels humans, en cada racó, en cada moment, perquè creiem que el món és nostre i podem fer amb ell el què volguem... Me’n vaig anar a dormir, ple de ràbia, i vaig tenir malsons.
Al matí em va despertar una discusió de veus, els meus pares estaven escridassant-se perquè sobre la taula hi havia dos bols plens de préssecs... només préssecs... ¿on eren els caragols? ells discutien i em van venir ganes de vomitar.
Visqueu en pau habitants del planeta...
------------------------- ------------------------- ------------------
jenova2009.wordpress.com
jaumemoreso.wordpress.com
------------------------- ------------------------- ------------------
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
JaumeTDW |
Pitia :P
Wednesday, April 14th 2010, 1:03 PM
Primer de tot Pitia, gracies pels teus comentaris.
Els comparteixo en general i no vull entrar massa en detalls.
El que passa es que aquest "assaig" es molt antic, i llavors nomes volia criticar el costat fosc de la ciencia i de nosaltres. En aquest assaig nomes veig el canto fosc, res mes, no valoro les coses bones, que hi son.
Ara, ja no sostenc les mateixes opinions que tenia 7 anys enrere amb aquest assaig, almenys no del tot. Si que amb la base i l´essencia, ja que les persones no canviem.
Pero l´he penjat perque me´n recordo molt del dia que el vaig escriure, i me´n recordo molt del moment dels caragols (es un fet real) i mira, que en definitiva m´agrada encara que estigui mal escrit i nomes vegi una cara de la realitat: la dolenta.
|
|
Pitia |
Jaume
Wednesday, April 14th 2010, 11:57 AM
Molt treballat el teu assaig, però discrepo en molts dels punts.
Primer: La ciència NO alimenta a la violència, ni molt menys, gràcies a aquesta ciència, et podràs curar de moltes malalties, pots veure la tele a casa teva tranquil·lament o fins i tot fer que poguem llegir les teves paraules. Per no dir que pots tenir un suc fresquet a la teva nevera. Tot és ciència, però la finalitat de la mateixa no és, ni molt menys, la violència. Una altra cosa és que la ètica de les persones que es beneficien d'ella la mal utilitzin, però no culpis, si us plau, a la ciència!!!!!!
Segon: les persones no fem poques coses bones, el que passa és que les coses bones no interessen i, per tant, la informació de les bondats es queden en un cercle ben reduït. Una pena.
Tercer: que et faci pena menjar cargols, ho entenc perfectament, a mi també me'n fa, però no per això deixo de menjar animals. La evolució ens ha fet així, són animals omnívors que no tenim, per sort o per desgràcia, l'enzim que ens permet digerir les herves com els hi passa a les vaques i per tant, som diferents a elles. Si algun dia a tothom li dóna per menjar vegetals, el planeta Terra no tindrà prou matèria primera per alimentar-nos a tots. És una pena? potser sí, però la matèria viva és va crear fa molts mil·lions d'anys i des de llavors el gran s'ha menjat al petit per poder evolucionar.
i....gràcies per fer-nos pensar.
un petonet
|
|
JaumeTDW |
Gracies Vengana
Wednesday, April 14th 2010, 9:19 AM
Gracies Vengana pels teus comentaris, molt aclaridors i mes rigurosos que el meu text. I es que es un text antic, de fa molts anys, i esta clar que es vislumbren certes mancances. Mes que un assaig amb cada i ulls, es un escrit d´un pensament fugaç sense meditar, sense pensar i sense ser gaire riguros.
Exacte, en el meu text jo dic que els humans disposem d´una eina unica: el llenguatge. I no es aixi, com tu dius, que els ximpances i altres animals tambe tenen llenguatges i es comuniquen.
El que nosaltres tenim d´unic i exclusiu es el llenguatge fonetic, escrit i oral, encara que com be dius, no tots, hi ha alguns que no i tambe influixen les questions del temps.
Be, el fet es que nomes ho volia compartir perque va ser un text aixi molt improvitzat, certament nomes donant enfasi a la part dolenta de la Humanitat, i ignorant lo bo que pot tenir.
Agraeixo els teus comentaris!!
PD: Perdona per no posar un sol accent, el teclat em fa tonteries... :S
|
|
Vegana |
...
Wednesday, April 14th 2010, 9:04 AM
Jaume, el llenguatge especialitzat oral i escrit és (de moment i per evolució fisiològica) exclusivament dels primats humans (d’alguns, no de tots ni en totes les èpoques de la seva vida). Però el llenguatge no, hi ha altres primats (ximpanzés) que han après el llenguatge dels signes dels sordmuts, i que l’han transmès als seus fills (cultura) i el llenguatge corporal i oral (no semàntico-fonètic en el sentit en que l’usem nosaltres) forma part de molts individus de moltíssimes espècies.
És més: els primats no humans que tenen en laboratoris entenen p.ex. l’anglès, i en canvi nosaltres som incapaços d’entendre el seu llenguatge i reproduïr-lo. Genial.
I no em sembla gaire normal atribuir-nos qualitats de la resta d’animals per a menystenir-nos anomenant-nos bèsties i quedar-nos només amb les que ens beneficien (i també tenen altres individus) per a humanitzar-nos.
I després d’aquestes puntualitzacions, que com a vegana no puc deixar de fer, dir-te que l’empatia tampoc no és exclusivament nostra, ni la capacitat d’organitzar guerres.
En el fons som molt més semblants del que ens volem creure però l’antropocentrisme, l’especisme i la necessitat de donar un sentit de “superioritat” o “divinisme” a la nostra existència ens fa abraçar conceptes religiosos i jeràrquics que ens conduiran a un exitós suïcidi.
(entra a les pàgines de survival i t’enduràs un bon ensurt de com tractem a les tribus originàries igual que tractem els orangutans per obtenir oli de palma: exterminant-los sense cap recança, just for money)
Mentre no hi hagi justícia, no hi haurà pau.
Gràcies per compartir.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
