| |
El primer amor i la innocència...
 divendres 23/abril/2010 - 07:14  1139  0
De la llum del cel que vaig admirar,
vas arribar a Lleida entre espurnes de llum,
ple de tants sentiments que no podia anomenar;
plena de tantes sensacions que no podia explicar
i sobre tot rodejada de felicitat tÂ’esperava,
però,
els boscos viuen al voltant de les roses,
prop de lÂ’aroma de les flors
que es barreja amb els invisibles à toms de l’aire
blaus amb el cel i transparents cristalinitzats;
tenyits els núvols d’or i desfet el cel daurat,
platejada la negre nit i quantes vegades
la meva silueta dibuixada amb la teva silueta
i amb la teva silueta astre gris i misteriós,
sento volar paraules tendres dÂ’amor,
petons flotant en onades dÂ’escuma
que porta el vent i el brunzit de les ales
d’un à ngel blanc i brillant, radiant, tu i només tu,
sento unes papallones a la meva panxa...
un calfred misteriós per l’esquena…
pel coll una escalfor tendre i a la cara…
… una caricia suau…
la dolçor de la mel als meus llavis…
les meves parpelles es tanquen... ¿què passa?
¿digue’m amor meu? ¿què és això que sento?
No parlis, només escolta, només sent…
deixaÂ’t portar pel vent que guia les veles,
llegeix en la meva pupila com jo llegeixo
en el fons de la teva pupila gris com un llibre obert
la paraula amor… i escolta… ¡lÂ’Amor és aquÃ!
Estic fascinat, aquell dia el vent estava confós
les teves paraules no eren les de sempre,
lÂ’harmonia de la teva veu era diferent
perquè només rius i deixes les frases a mitjes...
...deixo les frases a mitjes... ¿per què?
perquè sempre estàs allà amb les paraules...
sempre et trobo mirant-me, preciós,
preciosa estàs quan et miro,
quan et veig que em busques.
Fragment dÂ’un poema del llibre "Estimada Montse", any 1999
|
Contactes
Registra´t
